Detalh de la cobèrt del libre 'Anamorfòsis' de Florian Vernet, 2024, E... rau ! edicion
Anamorfòsis de Florian Vernet, 2024, E... rau !

Per la prima de 2024 l'ostal d'edicion E... rau ! publiquèt lo libre Anamorfòsis de Florian Vernet. Un ensag ont sus 200 paginas l'escrivan torna sus sa accions passadas al còp coma òme e escrivan.

Presentacion de l'autor :

« Tota ma vida, coma persona e coma escrivan (50 ans d’escriptura entre recuèlhs de novèlas e romans !) se serà debanada entre dos monds al còp vesins e diferents : opausats a vegadas, conflictuals, superpausats d’autras, mesclats, risolièrs o tragics, frairals e complicis o ferotjament antagonistas.

« Aqueles escrits son lo rebat de tota una existéncia, deformat, caricatural o barròc mas a la vertat rebat de la realitat tala coma n’ai la percepcion mai correnta, çò qu’explica la màger part, caotica, de las tematicas que son estadas e que demòran las miás. D’autres diràn : las obsessions. Lo rebat cèrtas, mas subretot la traça mai prigonda e significativa de la percepcion qu’ai de la realitat ont vivi, e qu’a donat son nom a aqueste darrièr recuèlh : anamorfòsis.

« Avèm totes dins los uèlhs de la memòria aqueles quadres fabuloses ont Salvador Dalí jòga amb las illusions d’optica, per ieu es parièr, levat que non es un jòc, es lo biais qu’ai de percèbre una realitat dobla, forçat que soi de la far passar dins un mejan d’expression qu’es unic. »

Lo libre es en venda sul site de l'editor.

Anamorfòsis de Florian Vernet, 2024


Sul libre 'Le couteau sur la langue' de René Merle

couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.

Membrança de la vida ordinària - Max Roqueta

Membrança de la vida ordinària de Max Roqueta augmentat d'un tèxt de Philippe Gardy : L'origine d'un monde (Atlantica, 2000, 14cm x 19 cm).

Aquel obratge es una edicion comentada de doas nòvas de Max Roqueta Lo gazogèn e La ròsa e las espinhas, seguidas de L'origine d'un monde de Philippe Gardy : una reflexion sul trabalh e sul mond de Max Roqueta, que nos balhèt amb Vèrd Paradís una de las òbras mai originala de la literatura occitana contemporanèa.

Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.