Detalh de la cobèrt del libre 'Anamorfòsis' de Florian Vernet, 2024, E... rau ! edicion
Anamorfòsis de Florian Vernet, 2024, E... rau !

Per la prima de 2024 l'ostal d'edicion E... rau ! publiquèt lo libre Anamorfòsis de Florian Vernet. Un ensag ont sus 200 paginas l'escrivan torna sus sa accions passadas al còp coma òme e escrivan.

Presentacion de l'autor :

« Tota ma vida, coma persona e coma escrivan (50 ans d’escriptura entre recuèlhs de novèlas e romans !) se serà debanada entre dos monds al còp vesins e diferents : opausats a vegadas, conflictuals, superpausats d’autras, mesclats, risolièrs o tragics, frairals e complicis o ferotjament antagonistas.

« Aqueles escrits son lo rebat de tota una existéncia, deformat, caricatural o barròc mas a la vertat rebat de la realitat tala coma n’ai la percepcion mai correnta, çò qu’explica la màger part, caotica, de las tematicas que son estadas e que demòran las miás. D’autres diràn : las obsessions. Lo rebat cèrtas, mas subretot la traça mai prigonda e significativa de la percepcion qu’ai de la realitat ont vivi, e qu’a donat son nom a aqueste darrièr recuèlh : anamorfòsis.

« Avèm totes dins los uèlhs de la memòria aqueles quadres fabuloses ont Salvador Dalí jòga amb las illusions d’optica, per ieu es parièr, levat que non es un jòc, es lo biais qu’ai de percèbre una realitat dobla, forçat que soi de la far passar dins un mejan d’expression qu’es unic. »

Lo libre es en venda sul site de l'editor.

Anamorfòsis de Florian Vernet, 2024


Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).