Detalh de la cobèrt del libre 'Anamorfòsis' de Florian Vernet, 2024, E... rau ! edicion
Anamorfòsis de Florian Vernet, 2024, E... rau !

Per la prima de 2024 l'ostal d'edicion E... rau ! publiquèt lo libre Anamorfòsis de Florian Vernet. Un ensag ont sus 200 paginas l'escrivan torna sus sa accions passadas al còp coma òme e escrivan.

Presentacion de l'autor :

« Tota ma vida, coma persona e coma escrivan (50 ans d’escriptura entre recuèlhs de novèlas e romans !) se serà debanada entre dos monds al còp vesins e diferents : opausats a vegadas, conflictuals, superpausats d’autras, mesclats, risolièrs o tragics, frairals e complicis o ferotjament antagonistas.

« Aqueles escrits son lo rebat de tota una existéncia, deformat, caricatural o barròc mas a la vertat rebat de la realitat tala coma n’ai la percepcion mai correnta, çò qu’explica la màger part, caotica, de las tematicas que son estadas e que demòran las miás. D’autres diràn : las obsessions. Lo rebat cèrtas, mas subretot la traça mai prigonda e significativa de la percepcion qu’ai de la realitat ont vivi, e qu’a donat son nom a aqueste darrièr recuèlh : anamorfòsis.

« Avèm totes dins los uèlhs de la memòria aqueles quadres fabuloses ont Salvador Dalí jòga amb las illusions d’optica, per ieu es parièr, levat que non es un jòc, es lo biais qu’ai de percèbre una realitat dobla, forçat que soi de la far passar dins un mejan d’expression qu’es unic. »

Lo libre es en venda sul site de l'editor.

Anamorfòsis de Florian Vernet, 2024


La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...

Per un erbièr de Roergue - Iveta Balard

Per
un erbièr de Roergue, Yvette Balard Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat, lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.

Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.