Detalh de la cobèrt del libre 'Anamorfòsis' de Florian Vernet, 2024, E... rau ! edicion
Anamorfòsis de Florian Vernet, 2024, E... rau !

Per la prima de 2024 l'ostal d'edicion E... rau ! publiquèt lo libre Anamorfòsis de Florian Vernet. Un ensag ont sus 200 paginas l'escrivan torna sus sa accions passadas al còp coma òme e escrivan.

Presentacion de l'autor :

« Tota ma vida, coma persona e coma escrivan (50 ans d’escriptura entre recuèlhs de novèlas e romans !) se serà debanada entre dos monds al còp vesins e diferents : opausats a vegadas, conflictuals, superpausats d’autras, mesclats, risolièrs o tragics, frairals e complicis o ferotjament antagonistas.

« Aqueles escrits son lo rebat de tota una existéncia, deformat, caricatural o barròc mas a la vertat rebat de la realitat tala coma n’ai la percepcion mai correnta, çò qu’explica la màger part, caotica, de las tematicas que son estadas e que demòran las miás. D’autres diràn : las obsessions. Lo rebat cèrtas, mas subretot la traça mai prigonda e significativa de la percepcion qu’ai de la realitat ont vivi, e qu’a donat son nom a aqueste darrièr recuèlh : anamorfòsis.

« Avèm totes dins los uèlhs de la memòria aqueles quadres fabuloses ont Salvador Dalí jòga amb las illusions d’optica, per ieu es parièr, levat que non es un jòc, es lo biais qu’ai de percèbre una realitat dobla, forçat que soi de la far passar dins un mejan d’expression qu’es unic. »

Lo libre es en venda sul site de l'editor.

Anamorfòsis de Florian Vernet, 2024


Las vacanças de Pascas - Sèrgi Gairal

vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.