dicco-ubaud Lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud  en preparacion dempuèi d'annadas ven de sortir (2011) a cò de Trabucaire.

Fruch de sièis annadas de trabalh, aqueste diccionari recampa formas centralas e variantas del lengadocian tant eiretat coma modèrne, en abordant totes los camps lexicals (scientific, literari, tecnologic, economic, etc.), per respondre a totes los publics que demandan una lenga normada e fisabla.

Lo diccionari (limitat a l'ortografia e la gramatica de 109 000 intradas, las alternàncias vocalicas dels vèrbes, la formacion dels derivats) intègra totas las preconizcions del CLO (Conselh de la lenga Occitana) e s'apièja mai generalament sus las solucions panromanicas en matèria de neologismes e terminologias. Ten tanben los noms pròpris : noms de païses, regions, flumes, mars, montanhas, vilas principalas e sos abitans, prenoms, personatges e eròis de l'Antiquitat. L'obratge es completat per una importanta introduccion a la lexicografia occitana, que detalha abondosament los problèmas rescontrats per sa redaccion. Dona tanben la tièra de las fautas e cauquilhas del diccionari d'Alibèrt.

Serà donc tanben util als autres dialèctes per la partida metodologia e terminologia, e segur per tot lo lexic pan-dialectal.

Bulletin de comanda e entresenhas - [aicí]


Los Tres Gendres del Paure Òme

tres-gendres Los Tres Gendres del Paure Òme d'Ives Roqueta (Vent terral, 13 èuros, Libre Disc, 64 paginas).

Dins l'encastre d'un projècte pedagogic, los escolans bilingües de l'escòla Ròcaguda d'Albi participèron a un talhièr d'escritura e a un talhièr de teatre.

Argumentari - Fèlix-Marcèl Castan - 1994

argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.