dicco-ubaud Lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud  en preparacion dempuèi d'annadas ven de sortir (2011) a cò de Trabucaire.

Fruch de sièis annadas de trabalh, aqueste diccionari recampa formas centralas e variantas del lengadocian tant eiretat coma modèrne, en abordant totes los camps lexicals (scientific, literari, tecnologic, economic, etc.), per respondre a totes los publics que demandan una lenga normada e fisabla.

Lo diccionari (limitat a l'ortografia e la gramatica de 109 000 intradas, las alternàncias vocalicas dels vèrbes, la formacion dels derivats) intègra totas las preconizcions del CLO (Conselh de la lenga Occitana) e s'apièja mai generalament sus las solucions panromanicas en matèria de neologismes e terminologias. Ten tanben los noms pròpris : noms de païses, regions, flumes, mars, montanhas, vilas principalas e sos abitans, prenoms, personatges e eròis de l'Antiquitat. L'obratge es completat per una importanta introduccion a la lexicografia occitana, que detalha abondosament los problèmas rescontrats per sa redaccion. Dona tanben la tièra de las fautas e cauquilhas del diccionari d'Alibèrt.

Serà donc tanben util als autres dialèctes per la partida metodologia e terminologia, e segur per tot lo lexic pan-dialectal.

Bulletin de comanda e entresenhas - [aicí]


Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.

La novèla edicion del 'Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan' ven de sortir

Publicat pel primièr còp en 2011 lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud èra agotat dempuèi d'ans.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.