dicco-ubaud Lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud  en preparacion dempuèi d'annadas ven de sortir (2011) a cò de Trabucaire.

Fruch de sièis annadas de trabalh, aqueste diccionari recampa formas centralas e variantas del lengadocian tant eiretat coma modèrne, en abordant totes los camps lexicals (scientific, literari, tecnologic, economic, etc.), per respondre a totes los publics que demandan una lenga normada e fisabla.

Lo diccionari (limitat a l'ortografia e la gramatica de 109 000 intradas, las alternàncias vocalicas dels vèrbes, la formacion dels derivats) intègra totas las preconizcions del CLO (Conselh de la lenga Occitana) e s'apièja mai generalament sus las solucions panromanicas en matèria de neologismes e terminologias. Ten tanben los noms pròpris : noms de païses, regions, flumes, mars, montanhas, vilas principalas e sos abitans, prenoms, personatges e eròis de l'Antiquitat. L'obratge es completat per una importanta introduccion a la lexicografia occitana, que detalha abondosament los problèmas rescontrats per sa redaccion. Dona tanben la tièra de las fautas e cauquilhas del diccionari d'Alibèrt.

Serà donc tanben util als autres dialèctes per la partida metodologia e terminologia, e segur per tot lo lexic pan-dialectal.

Bulletin de comanda e entresenhas - [aicí]


Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Abelhas e Forselons - Cristian Chaumont

mars Lo darrièr libre de Cristian Chaumont ven de sortir (estiu de 2018) a las edicions de l'IEO de Lengadòc. Còsta 17 èuros e fa 388 paginas.

A per títol Abelhas e Forselons, conta l'epopèa del Còrs Franc de la Montanha Negra pendent la seconda guèrra mondiala.