cancon-del-pais-oliveira La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?

Editor : Section Française de l'Association internationale d'etudes occitanes

*

Presentacion del libre e del trabalh de Élodie de Oliveira (sorsa : universitat del Miralh a Tolosa, programa de las conferéncias DMOO - 2012-2013) : "Joan Bodon (1920-1975) es plan segurament l’un dels autors occitans mai legits e mai comentats. Los nombroses trabalhs que pòrtan sus sas òbras manifèstan pr’aquò una fòrta omogeneïtat dins lors apròchis e lors conclusions : la critica bodonenca privilegièt, tre sas debutas, de grasilhas de lectura d’òrdre social, politic o encara religiós al detriment d’una interrogacion literària. La critica que s’escriu dins d’amiras illustrativas e utilitàrias anula lo plaser del tèxt. Cossí menar la recerca sus Bodon a pluralisar e a renovelar sas lecturas e sas practicas ? Los estudis bodonencs sofrisson d’una tripla restriccion dins lo rapòrt al tèxt : cercan a far escapar l’òbra a tota apreënsion istorica, linguistica e estetica. Son aquestes tres "interdiches" que l’edicion critica procurada per Elodia de Oliveira (Tolosa, Seccion francesa de l’Associacion internacionala dels estudis occitans, 2012) de La canson del país (1948) s’es estacada a interrogar. Refond la practica de la filologia editoriala en la dobrissent d’un costat sus l’estudi linguistic, d’autre costat sus l’analisi literària. L’edicion critica de La canson del país dona luòc a l’elaboracion de modèls scientifics fins ara relativament nòus dins la recerca occitana :

  1. l’edicion filologica d’una òbra modèrna que son aparat critic, que s’interèssa a las variantas linguisticas e ortograficas, permet de jutjar de la recepcion editoriala dels tèxtes ;
  2. lo glossari linguistic que, fondat sus un estudi menimós de la lenga de l’autor, es apelat a renovelar la lexicografia occitana en prepausant als diccionnaris per venir non pas sonque un apròchi scientific, mas de descripcions e de semantisacions fisablas ;
  3. d’analisis literàrias que, en tot respondre als debats actuals de la critica, impausan un novèla teoria interpretativa qu’inscriu Bodon dins lo camp de la literatura contemporanèa (occitana e europenca).

L’edicion critica d’una òbra occitana modèrna, tala coma la concep Elodia de Oliveira, es un laboratòri metodologic qu’ofrís als cercaires (filològs, istorians de la literatura, criticas, linguistas) de metòdes e de teorias aptes a suscitar de trabalhs novèls."


Libres illustrats + CD - Letras d'Òc

Las edicions Letras d'Òc propausan una ofèrta especiala de tres libres illustrats + CD.

Los tres libres son : Lo Capaironet roge de Ch. Perrault, Lo Rei dels Corbasses de J.-F. Bladé e L’Ostal dels lops d’A. Lagarda.

Las illustracions son de S. Vissière, los enregistraments son de Sèrgi Carles.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.