cancon-del-pais-oliveira La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?

Editor : Section Française de l'Association internationale d'etudes occitanes

*

Presentacion del libre e del trabalh de Élodie de Oliveira (sorsa : universitat del Miralh a Tolosa, programa de las conferéncias DMOO - 2012-2013) : "Joan Bodon (1920-1975) es plan segurament l’un dels autors occitans mai legits e mai comentats. Los nombroses trabalhs que pòrtan sus sas òbras manifèstan pr’aquò una fòrta omogeneïtat dins lors apròchis e lors conclusions : la critica bodonenca privilegièt, tre sas debutas, de grasilhas de lectura d’òrdre social, politic o encara religiós al detriment d’una interrogacion literària. La critica que s’escriu dins d’amiras illustrativas e utilitàrias anula lo plaser del tèxt. Cossí menar la recerca sus Bodon a pluralisar e a renovelar sas lecturas e sas practicas ? Los estudis bodonencs sofrisson d’una tripla restriccion dins lo rapòrt al tèxt : cercan a far escapar l’òbra a tota apreënsion istorica, linguistica e estetica. Son aquestes tres "interdiches" que l’edicion critica procurada per Elodia de Oliveira (Tolosa, Seccion francesa de l’Associacion internacionala dels estudis occitans, 2012) de La canson del país (1948) s’es estacada a interrogar. Refond la practica de la filologia editoriala en la dobrissent d’un costat sus l’estudi linguistic, d’autre costat sus l’analisi literària. L’edicion critica de La canson del país dona luòc a l’elaboracion de modèls scientifics fins ara relativament nòus dins la recerca occitana :

  1. l’edicion filologica d’una òbra modèrna que son aparat critic, que s’interèssa a las variantas linguisticas e ortograficas, permet de jutjar de la recepcion editoriala dels tèxtes ;
  2. lo glossari linguistic que, fondat sus un estudi menimós de la lenga de l’autor, es apelat a renovelar la lexicografia occitana en prepausant als diccionnaris per venir non pas sonque un apròchi scientific, mas de descripcions e de semantisacions fisablas ;
  3. d’analisis literàrias que, en tot respondre als debats actuals de la critica, impausan un novèla teoria interpretativa qu’inscriu Bodon dins lo camp de la literatura contemporanèa (occitana e europenca).

L’edicion critica d’una òbra occitana modèrna, tala coma la concep Elodia de Oliveira, es un laboratòri metodologic qu’ofrís als cercaires (filològs, istorians de la literatura, criticas, linguistas) de metòdes e de teorias aptes a suscitar de trabalhs novèls."


Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.

Claude Peyrot - Œuvre occitane complète

peyrot-libre Las òbras completas de Claude Peyrot venon d'èsser reeditadas (fin de 2016) jos la direccion de David Fabié per la seccion francesa de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO).

Una òbra essenciala que dempuèi d'annadas èra de mal trobar.

Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.