cancon-del-pais-oliveira La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?

Editor : Section Française de l'Association internationale d'etudes occitanes

*

Presentacion del libre e del trabalh de Élodie de Oliveira (sorsa : universitat del Miralh a Tolosa, programa de las conferéncias DMOO - 2012-2013) : "Joan Bodon (1920-1975) es plan segurament l’un dels autors occitans mai legits e mai comentats. Los nombroses trabalhs que pòrtan sus sas òbras manifèstan pr’aquò una fòrta omogeneïtat dins lors apròchis e lors conclusions : la critica bodonenca privilegièt, tre sas debutas, de grasilhas de lectura d’òrdre social, politic o encara religiós al detriment d’una interrogacion literària. La critica que s’escriu dins d’amiras illustrativas e utilitàrias anula lo plaser del tèxt. Cossí menar la recerca sus Bodon a pluralisar e a renovelar sas lecturas e sas practicas ? Los estudis bodonencs sofrisson d’una tripla restriccion dins lo rapòrt al tèxt : cercan a far escapar l’òbra a tota apreënsion istorica, linguistica e estetica. Son aquestes tres "interdiches" que l’edicion critica procurada per Elodia de Oliveira (Tolosa, Seccion francesa de l’Associacion internacionala dels estudis occitans, 2012) de La canson del país (1948) s’es estacada a interrogar. Refond la practica de la filologia editoriala en la dobrissent d’un costat sus l’estudi linguistic, d’autre costat sus l’analisi literària. L’edicion critica de La canson del país dona luòc a l’elaboracion de modèls scientifics fins ara relativament nòus dins la recerca occitana :

  1. l’edicion filologica d’una òbra modèrna que son aparat critic, que s’interèssa a las variantas linguisticas e ortograficas, permet de jutjar de la recepcion editoriala dels tèxtes ;
  2. lo glossari linguistic que, fondat sus un estudi menimós de la lenga de l’autor, es apelat a renovelar la lexicografia occitana en prepausant als diccionnaris per venir non pas sonque un apròchi scientific, mas de descripcions e de semantisacions fisablas ;
  3. d’analisis literàrias que, en tot respondre als debats actuals de la critica, impausan un novèla teoria interpretativa qu’inscriu Bodon dins lo camp de la literatura contemporanèa (occitana e europenca).

L’edicion critica d’una òbra occitana modèrna, tala coma la concep Elodia de Oliveira, es un laboratòri metodologic qu’ofrís als cercaires (filològs, istorians de la literatura, criticas, linguistas) de metòdes e de teorias aptes a suscitar de trabalhs novèls."


Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

Mistral abans 'Mirèio' - Maria-Clàudia Gastou

mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Una ponhada de clavèls - Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule amb paciéncia e aplicacion trabalha. Entre escritura d'òbras originalas e traduccion, porgís cada an al occitans desiroses de legir dins lor lenga d'òbras divèrsas.

En 2017 publiquèt a la Edicions dels Regionalismes un recuèlh de nòvas titolat Una ponhada de clavèls, lo segond de la mena après Fotuda planeta ! que sortiguèt en 2014 a cò de IEO Edicions.