storytelling-decouverte Storytelling la machine à fabriquer des histoires et à formater les esprits. Un libre de Christian Salmon. Editor : La decouverte.

Estudi sul storytelling management, de son invencion dins las annadas 90, fins a sas aplicacions modèrnas en politica, marketing...

Presentacion de l'editor – Dempuèi totjorn l'umanitat a sauput cultivar l'art de contar d'istòrias, un art d'en pertot al còr de ligam social. Mas dempuèi las annadas nonantas, als Estats Units puèi en Euròpa, es estat investit per las logicas de la comunicacion e del capitalisme trionfant, jos l'apelation ninòia de storytelling.

Darrièr las campanhas publicitàrias, mas tanben dins l'ombra de las campanhas electoralas victoriosas, de Bush a Sarkozy, se rescondan los tecnicians sofisticats del storytelling management o del digital storytelling, per melhor formatar los esperits dels consomators e dels ciutadans.

Es aquela incredible manmesa sus l'imaginacion dels umans que desvela Christian Salmon dins aqueste libre, al cap d'una longa enquèsta consacrada a las aplicacions totjorn mai nombrosas del storytelling : lo marketing s'apiècha mai sus l'istòria de las marcas que sus lor imatge, cal que los managers contan d'istòrias per motivar los salariats, los militaris en Irak s'entraïnan sus de jòcs vidèos concebuts a Hollywood e los spins doctors bastison la vida politica coma un raconte...

Christian Salmond desvela aicí los mecanismes d'una « maquina a contar » que se substituís al rasonament racional, plan mai eficaç que totas las imajariás orwellianas de la societat totalitària.


L'apèl de Cthulhu - H. P. Lovecraft

L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.

'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.