storytelling-decouverte Storytelling la machine à fabriquer des histoires et à formater les esprits. Un libre de Christian Salmon. Editor : La decouverte.

Estudi sul storytelling management, de son invencion dins las annadas 90, fins a sas aplicacions modèrnas en politica, marketing...

Presentacion de l'editor – Dempuèi totjorn l'umanitat a sauput cultivar l'art de contar d'istòrias, un art d'en pertot al còr de ligam social. Mas dempuèi las annadas nonantas, als Estats Units puèi en Euròpa, es estat investit per las logicas de la comunicacion e del capitalisme trionfant, jos l'apelation ninòia de storytelling.

Darrièr las campanhas publicitàrias, mas tanben dins l'ombra de las campanhas electoralas victoriosas, de Bush a Sarkozy, se rescondan los tecnicians sofisticats del storytelling management o del digital storytelling, per melhor formatar los esperits dels consomators e dels ciutadans.

Es aquela incredible manmesa sus l'imaginacion dels umans que desvela Christian Salmon dins aqueste libre, al cap d'una longa enquèsta consacrada a las aplicacions totjorn mai nombrosas del storytelling : lo marketing s'apiècha mai sus l'istòria de las marcas que sus lor imatge, cal que los managers contan d'istòrias per motivar los salariats, los militaris en Irak s'entraïnan sus de jòcs vidèos concebuts a Hollywood e los spins doctors bastison la vida politica coma un raconte...

Christian Salmond desvela aicí los mecanismes d'una « maquina a contar » que se substituís al rasonament racional, plan mai eficaç que totas las imajariás orwellianas de la societat totalitària.


Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.

Romania o l'Empèri del Solelh

En 2022 a las edicions dels Classiques Garnier, dins sa colleccion de las Perspectives comparatistes publicava lo libre de Christophe Imbert : Romania ou l’Empire du Soleil.

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.