storytelling-decouverte Storytelling la machine à fabriquer des histoires et à formater les esprits. Un libre de Christian Salmon. Editor : La decouverte.

Estudi sul storytelling management, de son invencion dins las annadas 90, fins a sas aplicacions modèrnas en politica, marketing...

Presentacion de l'editor – Dempuèi totjorn l'umanitat a sauput cultivar l'art de contar d'istòrias, un art d'en pertot al còr de ligam social. Mas dempuèi las annadas nonantas, als Estats Units puèi en Euròpa, es estat investit per las logicas de la comunicacion e del capitalisme trionfant, jos l'apelation ninòia de storytelling.

Darrièr las campanhas publicitàrias, mas tanben dins l'ombra de las campanhas electoralas victoriosas, de Bush a Sarkozy, se rescondan los tecnicians sofisticats del storytelling management o del digital storytelling, per melhor formatar los esperits dels consomators e dels ciutadans.

Es aquela incredible manmesa sus l'imaginacion dels umans que desvela Christian Salmon dins aqueste libre, al cap d'una longa enquèsta consacrada a las aplicacions totjorn mai nombrosas del storytelling : lo marketing s'apiècha mai sus l'istòria de las marcas que sus lor imatge, cal que los managers contan d'istòrias per motivar los salariats, los militaris en Irak s'entraïnan sus de jòcs vidèos concebuts a Hollywood e los spins doctors bastison la vida politica coma un raconte...

Christian Salmond desvela aicí los mecanismes d'una « maquina a contar » que se substituís al rasonament racional, plan mai eficaç que totas las imajariás orwellianas de la societat totalitària.


Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

La batalha de Muret - Joseph Anglade

batalha-de-muret La bataille de Muret de Joseph Anglade (Privat, 2002, 99 paginas).

Quatrena de cobèrta – Sèt cent ans après la batalha de Muret, siá en 1913, Joseph Anglade, professor de lenga e litteratura meridionalas a l'universitat de Tolosa, escrivèt per las edicions Privat, Une bataille de Muret, que coneguèt un grand succès mas que se tròba, dempuèi un bèl brieu, agotada.

Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.