Florilège en mineur : jongleurs et troubadours mal connus
Pierre Bec - Edition paradigme - 36 èuros
EAN : 978-2-868782-42-7
Lo libre presenta de tèxtes de trobadors pauc o mal coneguts, daissats de caire pels universitaris. Lor òbra, ben que pichona, noirís de faiçon significativa lo corpus medieval occitan. S'ameritava d'èsser publicada.
L'abeluc e la rigor de Pèire Bec nos porgís aquí de pèças essentialas per descobrir, s'apropriar o se reapropriar las òbras occitanas ancianas.
Imbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €
Presentacion de l'editor :
Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.
En chamin en Occitània de Manuela Almonte. Editor : Chambra d'Òc, 2009, 124 paginas, 13 èuros
Lo jornal de viatge de L'Occitània a Pè da las Valadas occitanas en Piemont a la Val d'Aran en Catalonha.
"Partits lo 30 d'avost da Vinai e arribats lo 7 de novembre a Vielha, sèt chaminaires an traversat tot lo territòri de lenga d'òc, da las Valadas Occitanas d'Itàlia a la Val d'Aran en Catalonha, portant embe ilhs la demanda d'inscriure la lenga d'òc al patrimòni mondial de l'umanitat.
La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume
La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"
La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]