La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, de Sèrgi Gairal Es estat publicat pel Grelh Roergàs al mes de genièr de 2023 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal, La lenga mirgalhada de Ferran Delèris.

Dempuèi son primièr roman publicat per IEO Edicions en 1996, Lo barracon, Sèrgi Gairal propausa a sos lectors una granda varietat d’obratges. De romans tot en occitan o bilingües, de reviradas, de recuèlhs, d’istorietas, de mots crosats, de sovenirs. L'autor considèra que de propausar aital d'òbras dins de genres diferents permet de melhor far viure la lenga. Que çò que tòca un tal, ne tocarà pas un autre. Coma escrivan militan, socitós de defendre e de transmetre la lenga occitana de dins totas sa dimencions, Sèrgi Gairal, volontariament passa donc d'un genre a un autre.

Amb La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, prepausa al lector una tièra de citacions tiradas dels libres de Ferran Delèris (1922-2009). S'interessèt pus precisament als imtages.

Escriu en abans dire : « Ai tornat legir sos obratges, ai tornat descobrir e saborejar la lenga mirgalhada de Ferran Delèris. Disi plan saborejar, qu’es una lenga imajada plan mai que cap d’autra, una de las caracteristicas màgers de son estil... »

La lenga mirgalhada de Ferran Delèris se vòl coma un florilègi d’imtages.

L'editor presenta lo libre coma un estudi lingüistic. Es pas un estudi lingüistic mas un simple lista de citacions organizadas per tèma. Dona pr'aquò al lector un mejan de melhorar sa coneissença de la lenga tot en tornant metre dins l'actualitat l'escrivan que èra Ferran Delèris.

Çò melhor es de tornar legir l'òbra occitana de Ferran Delèris :

  • L'Aucon, roman, IEO Edicions, 1992
  • Pèire e Marià, roman, IEO Edicions, 1996
  • Los Crocants de Roergue, roman, IEO, 2000
  • Memòris, remembres, IEO Edicions, 2002
  • Mesclum, poesia, IEO Edicions, 2005

A planta cotelet - Jòrdi Peladan

A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.