Es estat publicat pel Grelh Roergàs al mes de genièr de 2023 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal, La lenga mirgalhada de Ferran Delèris.
Dempuèi son primièr roman publicat per IEO Edicions en 1996, Lo barracon, Sèrgi Gairal propausa a sos lectors una granda varietat d’obratges. De romans tot en occitan o bilingües, de reviradas, de recuèlhs, d’istorietas, de mots crosats, de sovenirs. L'autor considèra que de propausar aital d'òbras dins de genres diferents permet de melhor far viure la lenga. Que çò que tòca un tal, ne tocarà pas un autre. Coma escrivan militan, socitós de defendre e de transmetre la lenga occitana dins totas sa dimencions, Sèrgi Gairal, volontariament passa donc d'un genre a un autre.
Amb La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, prepausa al lector una tièra de citacions tiradas dels libres de Ferran Delèris (1922-2009). S'interessèt pus precisament als imtages.
Escriu en abans dire : « Ai tornat legir sos obratges, ai tornat descobrir e saborejar la lenga mirgalhada de Ferran Delèris. Disi plan saborejar, qu’es una lenga imajada plan mai que cap d’autra, una de las caracteristicas màgers de son estil... »
La lenga mirgalhada de Ferran Delèris se vòl coma un florilègi d’imtages.
L'editor presenta lo libre coma un estudi lingüistic. Es pas un estudi lingüistic mas una simpla lista de citacions organizadas per tèma. Dona pr'aquò al lector un mejan de melhorar sa coneissença de la lenga tot en tornant metre dins l'actualitat l'escrivan que èra Ferran Delèris.
Çò melhor es de tornar legir l'òbra occitana de Ferran Delèris :
- L'Aucon, roman, IEO Edicions, 1992
- Pèire e Marià, roman, IEO Edicions, 1996
- Los Crocants de Roergue, roman, IEO, 2000
- Memòris, remembres, IEO Edicions, 2002
- Mesclum, poesia, IEO Edicions, 2005
La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).
L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation
et démarcation.
Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué
los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo
sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.