La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, de Sèrgi Gairal Es estat publicat pel Grelh Roergàs al mes de genièr de 2023 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal, La lenga mirgalhada de Ferran Delèris.

Dempuèi son primièr roman publicat per IEO Edicions en 1996, Lo barracon, Sèrgi Gairal propausa a sos lectors una granda varietat d’obratges. De romans tot en occitan o bilingües, de reviradas, de recuèlhs, d’istorietas, de mots crosats, de sovenirs. L'autor considèra que de propausar aital d'òbras dins de genres diferents permet de melhor far viure la lenga. Que çò que tòca un tal, ne tocarà pas un autre. Coma escrivan militan, socitós de defendre e de transmetre la lenga occitana dins totas sa dimencions, Sèrgi Gairal, volontariament passa donc d'un genre a un autre.

Amb La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, prepausa al lector una tièra de citacions tiradas dels libres de Ferran Delèris (1922-2009). S'interessèt pus precisament als imtages.

Escriu en abans dire : « Ai tornat legir sos obratges, ai tornat descobrir e saborejar la lenga mirgalhada de Ferran Delèris. Disi plan saborejar, qu’es una lenga imajada plan mai que cap d’autra, una de las caracteristicas màgers de son estil... »

La lenga mirgalhada de Ferran Delèris se vòl coma un florilègi d’imtages.

L'editor presenta lo libre coma un estudi lingüistic. Es pas un estudi lingüistic mas una simpla lista de citacions organizadas per tèma. Dona pr'aquò al lector un mejan de melhorar sa coneissença de la lenga tot en tornant metre dins l'actualitat l'escrivan que èra Ferran Delèris.

Çò melhor es de tornar legir l'òbra occitana de Ferran Delèris :

  • L'Aucon, roman, IEO Edicions, 1992
  • Pèire e Marià, roman, IEO Edicions, 1996
  • Los Crocants de Roergue, roman, IEO, 2000
  • Memòris, remembres, IEO Edicions, 2002
  • Mesclum, poesia, IEO Edicions, 2005

L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.

Memòrias de paures - Autobiografias occitanas en vèrs

Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.