La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, de Sèrgi Gairal Es estat publicat pel Grelh Roergàs al mes de genièr de 2023 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal, La lenga mirgalhada de Ferran Delèris.

Dempuèi son primièr roman publicat per IEO Edicions en 1996, Lo barracon, Sèrgi Gairal propausa a sos lectors una granda varietat d’obratges. De romans tot en occitan o bilingües, de reviradas, de recuèlhs, d’istorietas, de mots crosats, de sovenirs. L'autor considèra que de propausar aital d'òbras dins de genres diferents permet de melhor far viure la lenga. Que çò que tòca un tal, ne tocarà pas un autre. Coma escrivan militan, socitós de defendre e de transmetre la lenga occitana de dins totas sa dimencions, Sèrgi Gairal, volontariament passa donc d'un genre a un autre.

Amb La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, prepausa al lector una tièra de citacions tiradas dels libres de Ferran Delèris (1922-2009). S'interessèt pus precisament als imtages.

Escriu en abans dire : « Ai tornat legir sos obratges, ai tornat descobrir e saborejar la lenga mirgalhada de Ferran Delèris. Disi plan saborejar, qu’es una lenga imajada plan mai que cap d’autra, una de las caracteristicas màgers de son estil... »

La lenga mirgalhada de Ferran Delèris se vòl coma un florilègi d’imtages.

L'editor presenta lo libre coma un estudi lingüistic. Es pas un estudi lingüistic mas un simple lista de citacions organizadas per tèma. Dona pr'aquò al lector un mejan de melhorar sa coneissença de la lenga tot en tornant metre dins l'actualitat l'escrivan que èra Ferran Delèris.

Çò melhor es de tornar legir l'òbra occitana de Ferran Delèris :

  • L'Aucon, roman, IEO Edicions, 1992
  • Pèire e Marià, roman, IEO Edicions, 1996
  • Los Crocants de Roergue, roman, IEO, 2000
  • Memòris, remembres, IEO Edicions, 2002
  • Mesclum, poesia, IEO Edicions, 2005

Magdalena - Jules Cubaynes

Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.