La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, de Sèrgi Gairal Es estat publicat pel Grelh Roergàs al mes de genièr de 2023 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal, La lenga mirgalhada de Ferran Delèris.

Dempuèi son primièr roman publicat per IEO Edicions en 1996, Lo barracon, Sèrgi Gairal propausa a sos lectors una granda varietat d’obratges. De romans tot en occitan o bilingües, de reviradas, de recuèlhs, d’istorietas, de mots crosats, de sovenirs. L'autor considèra que de propausar aital d'òbras dins de genres diferents permet de melhor far viure la lenga. Que çò que tòca un tal, ne tocarà pas un autre. Coma escrivan militan, socitós de defendre e de transmetre la lenga occitana de dins totas sa dimencions, Sèrgi Gairal, volontariament passa donc d'un genre a un autre.

Amb La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, prepausa al lector una tièra de citacions tiradas dels libres de Ferran Delèris (1922-2009). S'interessèt pus precisament als imtages.

Escriu en abans dire : « Ai tornat legir sos obratges, ai tornat descobrir e saborejar la lenga mirgalhada de Ferran Delèris. Disi plan saborejar, qu’es una lenga imajada plan mai que cap d’autra, una de las caracteristicas màgers de son estil... »

La lenga mirgalhada de Ferran Delèris se vòl coma un florilègi d’imtages.

L'editor presenta lo libre coma un estudi lingüistic. Es pas un estudi lingüistic mas un simple lista de citacions organizadas per tèma. Dona pr'aquò al lector un mejan de melhorar sa coneissença de la lenga tot en tornant metre dins l'actualitat l'escrivan que èra Ferran Delèris.

Çò melhor es de tornar legir l'òbra occitana de Ferran Delèris :

  • L'Aucon, roman, IEO Edicions, 1992
  • Pèire e Marià, roman, IEO Edicions, 1996
  • Los Crocants de Roergue, roman, IEO, 2000
  • Memòris, remembres, IEO Edicions, 2002
  • Mesclum, poesia, IEO Edicions, 2005

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Abelhas e Forselons - Cristian Chaumont

mars Lo darrièr libre de Cristian Chaumont ven de sortir (estiu de 2018) a las edicions de l'IEO de Lengadòc. Còsta 17 èuros e fa 388 paginas.

A per títol Abelhas e Forselons, conta l'epopèa del Còrs Franc de la Montanha Negra pendent la seconda guèrra mondiala.