Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).
Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.
Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.
Pareis qu'aqueles contes an interessat pichons e grands, e mai d'un m'a demandat de los amassar dins un libron. Auriài pogut demandar al majoral Mouly o à mos amics Calelhon e Seguret de vos presentar aquel libronèl. Aimi mai lo vos servir sens cap de reclama.
Cal pr'aquò que vos digue perqué ai volgut apelar aqueles contes Contes de Sibòt.
Sibòt es lo nom d'un rivatèl qu'amassa las aigas de quatre parròquias, (Ròcacesièras, Sant Crespin, Laverdòla e Sant Maurici). Las pòrta al Rance, e lo Rance las mena al Tarn ; lo Tarn las carreja à la Garona que las va pèrdre dins la mar oceana. À l'ombra dels vèrnhe e dels píbols que butan de long del riu, verdejan de pradelons ont los vaquièrs del país van gardar las vacas. Es dins un d'aquel pradelon qu'anavi gardar la Rossèla e la Laureta. Dins lo prat vesin, la vièlha Catinarda veniá gardar sas fedas e, del temps que lo bestial paissiá, me contava d'istòrias.
Totas las que vos baili aicí son pas d'ela.
Mas n'en pòdi pas contar cap sens me creire assetat à l'ombra d'un vèrnhe, al pè d'un rivatèl ont l'aiga canda bronzis doçament... e que s'apèla Sibòt.
Henri Fournier
Lo balestièr de Miramont sortiguèt en 2006. Es lo darrièr libre
paregut de Robèrt Martí, un roman al còp istoric e fantastic.
Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.
L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena.
La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.