contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.

Pareis qu'aqueles contes an interessat pichons e grands, e mai d'un m'a demandat de los amassar dins un libron. Auriài pogut demandar al majoral Mouly o à mos amics Calelhon e Seguret de vos presentar aquel libronèl. Aimi mai lo vos servir sens cap de reclama.

Cal pr'aquò que vos digue perqué ai volgut apelar aqueles contes Contes de Sibòt.

Sibòt es lo nom d'un rivatèl qu'amassa las aigas de quatre parròquias, (Ròcacesièras, Sant Crespin, Laverdòla e Sant Maurici). Las pòrta al Rance, e lo Rance las mena al Tarn ; lo Tarn las carreja à la Garona que las va pèrdre dins la mar oceana. À l'ombra dels vèrnhe e dels píbols que butan de long del riu, verdejan de pradelons ont los vaquièrs del país van gardar las vacas. Es dins un d'aquel pradelon qu'anavi gardar la Rossèla e la Laureta. Dins lo prat vesin, la vièlha Catinarda veniá gardar sas fedas e, del temps que lo bestial paissiá, me contava d'istòrias.

Totas las que vos baili aicí son pas d'ela.

Mas n'en pòdi pas contar cap sens me creire assetat à l'ombra d'un vèrnhe, al pè d'un rivatèl ont l'aiga canda bronzis doçament... e que s'apèla Sibòt.

Henri Fournier


Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.

La societat de consum

societe-de-consommation-baudrillardLa société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais

Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »

La pluèja Rossèla

plueja-rosselaLa pluèja Rossèla - Julio Llamazares - IOE Edicion - 2008 - 160 paginas

Extrach p114 : "Lo temps rajòla sens fin coma rajòla lo riu : malenconic e equivòc, dins d'abòrd, se ronçant d'esperel a mesura que passan los ans. Coma lo riu, s'enrambolha demest las algas e la mofa de quand èrem encara plan joves. Coma el, se ronça dins los vabres e sauts que marcan la debuta de l'acceleracion.