contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.

Pareis qu'aqueles contes an interessat pichons e grands, e mai d'un m'a demandat de los amassar dins un libron. Auriài pogut demandar al majoral Mouly o à mos amics Calelhon e Seguret de vos presentar aquel libronèl. Aimi mai lo vos servir sens cap de reclama.

Cal pr'aquò que vos digue perqué ai volgut apelar aqueles contes Contes de Sibòt.

Sibòt es lo nom d'un rivatèl qu'amassa las aigas de quatre parròquias, (Ròcacesièras, Sant Crespin, Laverdòla e Sant Maurici). Las pòrta al Rance, e lo Rance las mena al Tarn ; lo Tarn las carreja à la Garona que las va pèrdre dins la mar oceana. À l'ombra dels vèrnhe e dels píbols que butan de long del riu, verdejan de pradelons ont los vaquièrs del país van gardar las vacas. Es dins un d'aquel pradelon qu'anavi gardar la Rossèla e la Laureta. Dins lo prat vesin, la vièlha Catinarda veniá gardar sas fedas e, del temps que lo bestial paissiá, me contava d'istòrias.

Totas las que vos baili aicí son pas d'ela.

Mas n'en pòdi pas contar cap sens me creire assetat à l'ombra d'un vèrnhe, al pè d'un rivatèl ont l'aiga canda bronzis doçament... e que s'apèla Sibòt.

Henri Fournier


Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.