zantedeschi Une langue en quête d’une nation un libre de Francesca Zantedeschi (IEO Edicion, 2013, 202 paginas, 22 èuros).

Presentacion – Amb aqueste trabalh, rigorós e precís, Francesca Zantedeschi nos acompanha dins los debats d'una epòca dont l'èco s'ausís encara uèi.

Se concentra suls procediments de reconeissença, dins un Estat-Nacion, d'una lenga diferenta de la lenga oficala.

Lo prefaci es de Felip Martel. L'obratge es estat publicat amb l'ajuda de la Region Miègjorn-Pirenèus.

Francesca Zantedeschi es doctor en Istòria e Civilizacion de l'Institut Universitari Europenc de Florença (2009). Sas recèrcas se pòrtan suls procediments de construccion nacionala al segle XIX e mai precisament, sul ròle de la lenga coma element catalisor.

Une langue en quête d'une nation es son primièr libre.


Al dintre de la clòsca - Cristian Chaumont

Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."