Une langue en quête d’une nation - Francesca Zantedeschi

zantedeschi Une langue en quête d’une nation un libre de Francesca Zantedeschi (IEO Edicion, 2013, 202 paginas, 22 èuros).

Presentacion – Amb aqueste trabalh, rigorós e precís, Francesca Zantedeschi nos acompanha dins los debats d'una epòca dont l'èco s'ausís encara uèi.

Se concentra suls procediments de reconeissença, dins un Estat-Nacion, d'una lenga diferenta de la lenga oficala.

Lo prefaci es de Felip Martel. L'obratge es estat publicat amb l'ajuda de la Region Miègjorn-Pirenèus.

Francesca Zantedeschi es doctor en Istòria e Civilizacion de l'Institut Universitari Europenc de Florença (2009). Sas recèrcas se pòrtan suls procediments de construccion nacionala al segle XIX e mai precisament, sul ròle de la lenga coma element catalisor.

Une langue en quête d'une nation es son primièr libre.

 

Cap a China

cap-a-china Cap a China tèxtes de P. Loti, C. Cabayé, O. Wynd, traduccions de Miquèla Cabayé-Ramòs (Edition des regionalisme, 11 €, 2015, 114 paginas).

Presentacion - Cap a China es un libre de viatge. Lo temps d’una traversada aquò’s, revirats e presentats en lenga nòstra per l’escrivana Miquèla Cabayé-Ramòs, los racontes de tres viatges cap a una meteissa destinacion geografica : China.

Diccionari Occitan-Catalan

diccionari-occitan-catalanDiccionari Catalá-Occitá Occitan-Catalan - Claudi Balaguer e Patrici Pojada

Editor : Llibre de l'índex - 980 paginas - 2012 
ISBN : 84-95317-98-2

Aqueste diccionari es lo primièr a far lo pont entre aquelas doas lengas bessonas. 16 milas dintradas amb per caduna la prononciacion fonetica correspodenta.

Lo diccionari conten tanben qualques nocions de gramatica occitana.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.