conversacion-en-sicilia-elio-vittorini Un article de Cristian Rapin dins Lo lugarn (numèro 82) sus la traducion occitana del libre de Elio Vittorini Conversacion en Sicília.

Lo Gai Saber publica cada annada un numèro especial jos fòrma d’un libròt. Conversacion en Sicília que ven de sortir n’es un exemple remarcable.

Aquel tèxte de Elio Vittorini, revirat en lenga nòstra per Ives Roqueta, nos suspren per son originalitat. Es pas un roman, ni una novèla. Digam qu’es una pròsa. L’autor, jol pretèxte de tornar veire la siá maire, s’embarca per una Sicília que “segon sas pròprias paraulas” poiriá èstre un autre país.

Es un viatge passionant dins l’arma de l’autor, dins la de sa maire, una descobèrta esmoventa de las pichonas gents, una faiçon de tornar trobar la prigondor del mond en demorant al ras de las pimparèlas.

De legir a tot prètz coma dison sens lo mendre umorisme, los critics franceses.

Cristian Rapin


Nani Monsur - Robèrt Lafont

nani-monsur Nani Monsur de Robèrt Lafont (Vent Terral, 5 èuros, 11 x 18 cm, 122 paginas).

Presentacion de l'editor : "Lo Nani Monsur de l’autor es dialectic coma es critic. Robèrt Lafont i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir."

La novèla edicion del 'Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan' ven de sortir

Publicat pel primièr còp en 2011 lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud èra agotat dempuèi d'ans.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.