Es sortit en 2017 lo libre Una Séença a la Boursa plata d’Alan Cameliò. Lo libre es una illustracion del sindicalisme revolucionari setòri.

Se presenta jos la forma de dos tòmes indivisibles, al prètz de 50 èuros. Lo primièr en occitan conten 463 paginas, lo segon de 504 paginas es en francés, conten los annèxes.

Una Séença à la Boursa plata es primièr lo títol d’una pèça de propaganda anarquista publicada en 1905 a Seta per lo carretièr Pascau Verdale, figura emblematica e ça que la mesconeguda del movement anarquista setòri, que voliá amb aquel tèxt, condemnar las despensas demasiadas d’aqueles delegats qu’acumulan los mandats sindicals e que son pus interessats per lors privilègis que per la defensa dels obrièrs.

La situacion que met en scèna dins la pèça es pro simple : pendent una acampada sindicala a l’Ostau dau trabalh, los protagonisatas discutisson d'una eventuala augmentacion de l’escotisson que las caissas del sindicats son voidas e los representants sindicals devon poder contunhar de se desplaçar pertot en França.

Aquela situacion ven per l'autor un pretèxt per far, jos l'aparenta banalitat del prepaus, la critica de las relacions entre obrièrs, sindicats, anarquistas...

Alan Cameliò, el, en s’apiejant sus de documents d’archius, lo trabalhs dels istorians e sus la pèça de Verdale, descriu l’ambient e l’istòria sociala, economica e culturala d’aquel temps dins lo relarg de Seta jos la Tresena Republica, ont l’idèa de crear una societat novèla grelhava dins l’èime dels trabalhadors que se preocupavan alara de la plaça dels obrièrs dins la societat, de la seguretat al trabalh ; se volián prene en carga sens esperar res del poder politic.

Es tot un pan de l'istòria setòria qu'Alan Cameliò espepiça pel menut via lo prisme de la pèça de Verdala, l'ocasion per el de far ressorgir una realitat sociala uèi oblidada.

 

Una Séença à la Boursa plata d’Alan Cameliò (IEO-Lengadòc, 2017, dos tòmes, 50 èuros)


Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.