De qué vòlon los candidats del PS per las lengas ? (informacion La Setmana-Vistedit)

"Levat Manuel Valls, totes los candidats an balhat lor vejaire sus las lengas regionalas e çò que cal far per las salvagardar.

La Setmana a recampèt lors idèas sus la question.

Martine Aubry : Una competéncia regionala. Coma o avèm escrich dins nòstre numèro 836, Martine Aubry s'es posicionada en favor de las lengas regionalas en preconisar l'ofèrta obligatòria a l'escòla e l'ensenhament a totes levat refús dels parents. Per ela, la solucion es de far de las lengas una competéncia de las regions. Per ela, la diversitat culturala pòt pas qu'ajudar al sentiment d'unitat nacionala

Jean-Michel Baylet : Un engatjament clar. Dins sa responsa a La Setmana, Jean-Michel Baylet a primièr rapelat qu'es engatjat desempuèi d'annadas dins la defensa de l'occitan. Per el, « la salvagarda de las lengas regionalas passa pel desvolopament de las classas bilingüas ». Pensa que las collectivitats localas an un ròtle estrategic de jogar per lor desvolopament, e que l'estat deu sostenir e facilitar lors iniciativas (mai que mai per la formacion e lo recrutament de professors, e pel sosten d'eveniments cultural). Al nivèl legislatiu, pensa que cal anar mai luènh e far una lei-quadre per la reconeissença de las culturas regionalas.

François Hollande : Un estatut mas pas de co-oficialitat. Dins una entrevista acordada a Corse Matin, François Hollande afirma qu'es « per que las lengas regionalas sián reconegudas e parladas ». Ditz que s'es President de la republica, li calrà considerar una modificacion de la constitucion per poder ratificar la carta europèa de las lengas regionalas, mas en rapelar que la sola lenga oficiala es lo francés.

Arnaud Montebourg : L'Estat ne fa ja pro. Segon son estacat de premsa, Arnaud Montebourg signarà pas la carta europèa de las lengas minorizadas. A « un grand respècte per la causida privada de cadun d'aprene una lenga regionala », mas en resumit, anarà pas mai luènh que çò que se fa ja.

Ségolène Royal : Un ròtle economic de jogar. Quand es venguda a l'Estivada de Rodés, Ségolène Royal a dit que cal una lei per securizar l'existéncia de las lengas regionalas. Es per la ratificacion de la carta europèa de las lengas regionalas e lor ensenhament generalizat. Pensa qu'an tanben un ròtle economic important de jogar, que pòdon servir a la creacion de PME."


Na Balfet - Sèrgi Viaule

na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.

Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson - Sèrgi Viaule

mars Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson (del Puèi de Velai fins a Alès) es un raconte de viatge de Sèrgi Viaule. Publicat per Las edicion dels regionalisme sortiguèt en 2019. Lo libre fa 172 paginas.

Presentacion de l'editor – Dins aqueste raconte, l’autor nos escalcís cossí en quatòrze jorns percorreguèt, dins las pesadas de Robèrt Loís Stevenson, los tres cent quilomètres que desseparan Lo Puèi de Velai d’Alès.

Belugas d’endacòm mai - Claudi Assemat

beluga-assemat-2016 Belugas d’endacòm mai de Claudi Assemat (IEO de Tarn, 96 paginas).

La Beluga, lo jornal del Club occitan de Noisy-le-Grand (novembre e decembre de 2016), presentava lo libre. Aquí jos, l'article.

A l’entorn d’una bòria, La Fruchariá Nauta, lo Claudi Assemat menèt un remirable trabalh d’un punt de vista istoric e memorial. Brave omenatge portat a las generacions precedentas mas aqueste retorn al país de l’enfanca es pas afar de nostalgia. Lo libre editat per l’IEO de Tarn, prefaciat pel conse d’Auxilhon recebèt las felicitacions del Director dels archius de Tarn per lo trabalh complit.