De qué vòlon los candidats del PS per las lengas ? (informacion La Setmana-Vistedit)

"Levat Manuel Valls, totes los candidats an balhat lor vejaire sus las lengas regionalas e çò que cal far per las salvagardar.

La Setmana a recampèt lors idèas sus la question.

Martine Aubry : Una competéncia regionala. Coma o avèm escrich dins nòstre numèro 836, Martine Aubry s'es posicionada en favor de las lengas regionalas en preconisar l'ofèrta obligatòria a l'escòla e l'ensenhament a totes levat refús dels parents. Per ela, la solucion es de far de las lengas una competéncia de las regions. Per ela, la diversitat culturala pòt pas qu'ajudar al sentiment d'unitat nacionala

Jean-Michel Baylet : Un engatjament clar. Dins sa responsa a La Setmana, Jean-Michel Baylet a primièr rapelat qu'es engatjat desempuèi d'annadas dins la defensa de l'occitan. Per el, « la salvagarda de las lengas regionalas passa pel desvolopament de las classas bilingüas ». Pensa que las collectivitats localas an un ròtle estrategic de jogar per lor desvolopament, e que l'estat deu sostenir e facilitar lors iniciativas (mai que mai per la formacion e lo recrutament de professors, e pel sosten d'eveniments cultural). Al nivèl legislatiu, pensa que cal anar mai luènh e far una lei-quadre per la reconeissença de las culturas regionalas.

François Hollande : Un estatut mas pas de co-oficialitat. Dins una entrevista acordada a Corse Matin, François Hollande afirma qu'es « per que las lengas regionalas sián reconegudas e parladas ». Ditz que s'es President de la republica, li calrà considerar una modificacion de la constitucion per poder ratificar la carta europèa de las lengas regionalas, mas en rapelar que la sola lenga oficiala es lo francés.

Arnaud Montebourg : L'Estat ne fa ja pro. Segon son estacat de premsa, Arnaud Montebourg signarà pas la carta europèa de las lengas minorizadas. A « un grand respècte per la causida privada de cadun d'aprene una lenga regionala », mas en resumit, anarà pas mai luènh que çò que se fa ja.

Ségolène Royal : Un ròtle economic de jogar. Quand es venguda a l'Estivada de Rodés, Ségolène Royal a dit que cal una lei per securizar l'existéncia de las lengas regionalas. Es per la ratificacion de la carta europèa de las lengas regionalas e lor ensenhament generalizat. Pensa qu'an tanben un ròtle economic important de jogar, que pòdon servir a la creacion de PME."


Enfra lei trèus...

casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.

Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho - Joan-Ives Casanòva

Las edicions Les Classiques Garnier publica (París, 2016, 393 paginas) lo libre Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho de Joan-Ives Casanòva.

Presentacion – L'òbra de Frederic Mistral es encara pas pro coneguda. Luènh de las idèas totas fachas e de las lecturas simplistas que faguèron d'aquel poèta lo « chantre de la Provence », aqueste obratge vòl definir las fondamentas psichicas d'una òbra e analisar las traças poeticas depausadas coma lo les pel riu dins l'ensemble del còrpus mistralian.

La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.