De qué vòlon los candidats del PS per las lengas ? (informacion La Setmana-Vistedit)

"Levat Manuel Valls, totes los candidats an balhat lor vejaire sus las lengas regionalas e çò que cal far per las salvagardar.

La Setmana a recampèt lors idèas sus la question.

Martine Aubry : Una competéncia regionala. Coma o avèm escrich dins nòstre numèro 836, Martine Aubry s'es posicionada en favor de las lengas regionalas en preconisar l'ofèrta obligatòria a l'escòla e l'ensenhament a totes levat refús dels parents. Per ela, la solucion es de far de las lengas una competéncia de las regions. Per ela, la diversitat culturala pòt pas qu'ajudar al sentiment d'unitat nacionala

Jean-Michel Baylet : Un engatjament clar. Dins sa responsa a La Setmana, Jean-Michel Baylet a primièr rapelat qu'es engatjat desempuèi d'annadas dins la defensa de l'occitan. Per el, « la salvagarda de las lengas regionalas passa pel desvolopament de las classas bilingüas ». Pensa que las collectivitats localas an un ròtle estrategic de jogar per lor desvolopament, e que l'estat deu sostenir e facilitar lors iniciativas (mai que mai per la formacion e lo recrutament de professors, e pel sosten d'eveniments cultural). Al nivèl legislatiu, pensa que cal anar mai luènh e far una lei-quadre per la reconeissença de las culturas regionalas.

François Hollande : Un estatut mas pas de co-oficialitat. Dins una entrevista acordada a Corse Matin, François Hollande afirma qu'es « per que las lengas regionalas sián reconegudas e parladas ». Ditz que s'es President de la republica, li calrà considerar una modificacion de la constitucion per poder ratificar la carta europèa de las lengas regionalas, mas en rapelar que la sola lenga oficiala es lo francés.

Arnaud Montebourg : L'Estat ne fa ja pro. Segon son estacat de premsa, Arnaud Montebourg signarà pas la carta europèa de las lengas minorizadas. A « un grand respècte per la causida privada de cadun d'aprene una lenga regionala », mas en resumit, anarà pas mai luènh que çò que se fa ja.

Ségolène Royal : Un ròtle economic de jogar. Quand es venguda a l'Estivada de Rodés, Ségolène Royal a dit que cal una lei per securizar l'existéncia de las lengas regionalas. Es per la ratificacion de la carta europèa de las lengas regionalas e lor ensenhament generalizat. Pensa qu'an tanben un ròtle economic important de jogar, que pòdon servir a la creacion de PME."


Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

'Vidas' de Philippe Martel

Es sortit al mes de junh de 2018 a las edicions Lambert-Lucas lo libre vidas de Philippe Martel.

L'autor presenta aquí divèrses itineraris biografics de personalitats dels sègles XIX e XX. Causiguèt de personas que se son, tot al long de lors vidas, mobilizadas per la lenga occitana.

Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.