Comunicat de Guilhèm Latrubesse e David Grosclaude - Novembre de 2011

Lo 10 de decembre de 2011 a Barbasta, l'occitanisme s'organiza en Aquitània e Miègjorn-Pirenèus

"Amigas, amics

"Qu'avèvam prepausat au començament de l'annada mantuas amassadas en Aquitània e en Miègjorn-Pirenèus entà soscar a l’estructuracion de l'occitanisme, entà qu'aja ua capacitat d'intervencion dens la decision politica.

"Segon nosautes, l'occitanisme deu méter en plaça un projècte per l'aviéner.

"Segur lo movement de promocion de la lenga qu'ei dinamic e qu'intervien en domenis hòrt diferents. Qu'a adara ua reconeishença mei hòrta qu'abans ; mes que demora fragile.

"Qu'èm convençuts que l'occitanisme non pòt aténder que tot sia hèit shens que participe dirèctament a l'accion publica e a la decision. L'accion en favor de la lenga hè partida d'un projècte mei globau. Qu’ei aqueste projècte de societat que volem bastir dab vosautes en pensar los pialars economic, sociau, environamentau e culturau.

"Que trobaratz ací un tèxte inspirat per çò qu'avem podut enténer  en las diferentas amassadas qui estón organizadas en Aquitània, Miègjorn-Pirenèus e dens d'autas regions tanben.

"Qu'ei un tèxte qui daubuns trobaràn incomplet. Que demanda sonque d'estar melhorat. Hòrt de vosautes tanben - qu’ac esperam - i trobaràn l'essenciau de l'expression deu lor engatjament occitanista.

"Los quasi dus ans de mandat de conselhèrs regionaus que vienem de víver que ns'an permetut de har progressar modèstament la politica publica en favor de la lenga. La nosta delegacion ne ns’empacha pas de participar aus debats sus las autas tematicas. Que tribalham sus tot çò qui pertòca  l’amenatjament deu noste territòri, que sia dens lo domeni deus transpòrts, de l’economia e de l’environament.  Mes qu'èm luenh deu compte. E arren n'ei possible shens los militants qui tribalhan cada dia.

"Que sentim la necessitat de pesar mei sus la decision politica. E tà aquò har que cau organizar las nostas reivindicacions a l'entorn d'un projècte dab l'objectiu d'estar mei nombrós a préner las decisions. Donc que devem har politica au nivèu de las nostas comunas, comunitats de comunas, departaments, regions e au delà.

"Dens ua institucion le preséncia d'ua persona qu'ei utila mes l'eficacitat demora limitada quitament se ns'arriba, solide, de trobar lo sostien d'autes elegits. Qu'arremerciam los qui'ns disen que las causas avançan gràcias a la  nosta accion d'elegits mes que sabem quin tot aquò ei fragile e insufisent. Fragile pr'amor qu'avem adversaris. Que i a un antioccitanisme actiu. Mes l'adversari mei hòrt qu'ei sustot l'indiferéncia d'ua partida de la societat, sovent mantienguda dens l'ignorància deus enjòcs ligats a las questions qui pausam.

"Tà pesar que'ns cau  har véder que i a ua fòrça sociau de proposicion, prèsta a méter en aplicacion un projècte.

"Qu'avem demandat au Partit Occitan, de qui èm sòcis, d'acompanhar aquera demarcha d'obertura, quitament se pòt estar tà eth ua remesa en causa en diferents aspèctes. Qu'a acceptat e la demarcha qui hèm uei, qu'ei represa au delà de las nostas regions.

"En tot cas nosautes qu'obram dab la volontat de passar a ua etapa navèra, per delà l'istòria deus uns e deus autes.

"D'autes militants d'autas organizacions politicas an tanben responut de faiçon positiva a l'iniciativa qui prepausam. E qu'ei shens comptar las reaccions hòrt favorablas que recebom de mantuns militants classificats dens çò de culturau. Que s'interrògan, com hòrt de vosautes, sus quin despassar la separacion enter çò de culturau e çò de politic.

"Tirem profieit d'aquera volontat. Qu'ei lo moment de ns'organizar. Shens qu’arrés non sian obligats de renegar arren deu passat, qu'avem totun lo dever de ns'interrogar sus la faiçon qui auram d'estar occitanistas doman e sus l'accion d'aqueth occitanisme per las annadas qui vienen.

"Lo monde qu'a cambiat, la crisi deu sistèma economic mondiau que pòt provocar cambiaments deus pregonds pro lèu.

"Lo noste combat per l'identitat occitana, per la lenga e la cultura qui'n son la sòla, non pòt har shens préner en compte aqueras realitats.

"Que'vs prepausam de bastir, sus la basa deu manifèste aqueste, l'organizacion qui hè besonh. Que discutiram amassas de la soa fòrma, de la faiçon de s'i associar, de la har evolucionar. Qu'ei lo moment d'enviar un messatge tà díser que i a ua fòrça de proposicion occitanista qui participa au debat sociau, dab las valors qui son las nostas.

"Que'vs prepausam ua amassada fondatora lo 10 de deceme a 15 h au teatre de Barbasta (Òut-e-Garona) Carrèra deu generau Nismes.

"Hètz circular aqueth envit dab lo manifèste. Associatz-ve a la demarcha e invitatz los vòstes amics a viéner participar a aquera amassada. Mobilizacions que ns'atenden lèu : linguisticas, sociaus e politicas. Cadun dab las soas fòrças lo son estrambòrd e las competéncias soas que i a la soa plaça.

"En ve pregar de créder a las nostas salutacions occitanistas

"Guilhèm Latrubesse
"David Grosclaude"

Teleacargar lo manifèst .pdf


La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.

Lenga de pelha - Joan-Pau Verdier

Lo libre-CD de Joan-Pau Verdier Lenga de pelha recampa 22 cronicas radiofonicas en version tèxt e àudio.

L'edicion e de la difusion son assegurada per Novelum - IEO Perigòrd al prètz de 12 èuros.

L'autor anima dempuèi vint ans l'emission Meitat-chen, meitat-pòrc cada dimenge sus France-Bleu Perigòrd. Aquí denóncia, en occitan, los absurditats, incoeréncias e autras bestisas de nòstre temps

Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).