Lo dijòus 13 de julhet de 2017 la primièra pèira de la novèla usina Latécoère es estada pausada a Tolosa, al pargue d'activitat de Montredon.

Aquela usina, dicha del futur, es estada concebuda tre la debuta amb d'espleches numerics, aquò ne farà una usina zèro papièr. Demai, un còp acabada, la produccion serà completament automatizada (produccion 4.0). L'investiment s'amonta a 25 milions d'èuros.

Aquí un centenat de personas bailejaràn las activitas d'usinatges de pèças metalicas emplegadas per la fabricacion d'avions.

Son, per part, las exigéncias ligadas a la produccion de l'A320 que butèran la societat a concebre aquela usina : la quantitat de pèças de produsir e lo flux necessari demandava aquel tipe d'investiment.

La volontat de Latécoère de tornar internalizar la produccion explica l'installacion de l'usina en Occitània.

Serà operacionala a la fin de 2018.


Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.