Lo dijòus 13 de julhet de 2017 la primièra pèira de la novèla usina Latécoère es estada pausada a Tolosa, al pargue d'activitat de Montredon.

Aquela usina, dicha del futur, es estada concebuda tre la debuta amb d'espleches numerics, aquò ne farà una usina zèro papièr. Demai, un còp acabada, la produccion serà completament automatizada (produccion 4.0). L'investiment s'amonta a 25 milions d'èuros.

Aquí un centenat de personas bailejaràn las activitas d'usinatges de pèças metalicas emplegadas per la fabricacion d'avions.

Son, per part, las exigéncias ligadas a la produccion de l'A320 que butèran la societat a concebre aquela usina : la quantitat de pèças de produsir e lo flux necessari demandava aquel tipe d'investiment.

La volontat de Latécoère de tornar internalizar la produccion explica l'installacion de l'usina en Occitània.

Serà operacionala a la fin de 2018.


Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).