Se tendrà a Tolosa del 18 al 21 de setembre de 2017 una sèria d'eveniments al torn dels drònes : de conferéncias, un salon d'entrepresas, de competicions.

Aquò farà de Tolosa per qualques jorn la capitala mondiala del dròne. Mai de tres cent cercaires son esperats a aquel eveniment : l'IMAV per International Micro Air Vehicle conference and flight competition.

Aquela manifestacion se debanèt en 2015 en Alemanha e en China l'an passat, ongan es sus la basa aeriana de Francazal e dins los bastiments de l'ISAE-Supaéro que se debanaràn las manifestacions.

Aquel eveniment, après la creacion a Tolosa en 2015 d'un Gropament d'Interés Scientific (GIS) dedicat als miocrodrònes, permetrà localament d'ajudar los laboratòris de recèrcas que trabalhan al melhorament de las performanças d'aquel tipe de material.

[IMAV 2017]


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.