Nissan presentava lo dimècres 6 de setembre de 2017 la nòva Leaf. Un veïcul 100 % electric.

L'estil càmbia, es mai simple. Contrariament al modèl actual, mastòc, las formas de la novèla veitura semblan de se voler far oblidar tot en respectant los còdes de las berlinas naut de gamma.

Son autonomia passa los 350 quilomètres.

Nissan anóncia per aquel veïcul qualques nòvas fonctionalitats :

  • Un sistèma per menar la veitura de faiçon quasi autonòma : lo ProPilot que contraròla la direccion, l'acceleracion, lo fren. Pòt tanben automaticament parcar lo veïcul.
  • Una sistèma e-pedal que permet d'accelerar, de decelerar o de stopar lo lo veïcul amb una soleta pedala. Demòra pasmens una pedala de fren que permet d'alentir la veitura mai fòrtament.

Al nivèl de la poténcia, lo constructor anóncia 150 Ch (110 KW) per un cople de 320 Nm.

Nissan prevei de vendre aquesta nòva Leaf en Euròpa tre 2018.

La primièra Nissan Leaf sortida en 2010 es un dels veïculs electric mai venduts al mond. En 2017 280 000 unitats èran estadas vendudas.

 


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.