Aviond Airbus
Vòl en formacion d'avions de la societat Airbus © Airbus

Aibus comuniquèt lo divendre 8 de decembre de 2021 sus las siá vendas de 2020.

Son 566 avions que son estats liurats en 2020. Aquò concernís simplament lo sector de l'aviacion comerciala e pas los aparelhs militars. Aquò far de l'entrepresa tolosenca lo leader davant l'estatsunidenc Boeing.

Durament tustat per la pandèmia de coronavirus l'industrial foguèt constrench de far drasticament mermar sa produccion. En 2019 son 863 avions que foguèron liurats. Amb 566 liurason en 2020 la baissa es d'un pauc mai de 34 %.

L'epidemia aguèt tanben un impacte màger suls fornissors del parçan tolosenc e al delà. Son de milièrs d'emplecs que son encara menaçats a la debuta de 2021.

Lo quasèrn de comanda de l'avionor demòra pr'aquò consequent per las annadas que venon, 268 comandas netas son estadas enregistradas en 2020.

Infografic Airbus 2021

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.