Dempuèi la fin de l'esplechacion del Concorde per la companhiá aeriana Air France cap d'avion civil en 2018 pòt pas viatjar a una velocitat superiora a la del son. Qualques constructors son a assajar de tornar aviudar aquel mejan de transpòrt.

La societat Boom prevei de far Londre-Nòva Yòrk en 3h15 a Mach 2,2. Spike Aerospace trabalha tanben sus d'avions supersonics.

Mas un dels actors essencials de la recèrca dins aquel domèni, la NASA, es tanben dins la corsa e prepara amb l'ajuda de Lockheed Martin la construcion d'un avion supersonic d'ensag, lo LBFD per Low-Boom Flight Demonstrator.

L'aprelh long de mai de 28 mètres serà utilizat per testar las tecnologias necitas per limitar lo bang sonòr que caracteriza aquel tipe d'avion. Aquel bang representa una empacha per l'utilizacion commerciala civila d'un aeornef de transpòrt.

Lo primièr vòl es previst per 2021. Lo LBFD deuriá anar a Mach 1,4 a una altituda d'environ 16 000 mètres.


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.