Dempuèi la fin de l'esplechacion del Concorde per la companhiá aeriana Air France cap d'avion civil en 2018 pòt pas viatjar a una velocitat superiora a la del son. Qualques constructors son a assajar de tornar aviudar aquel mejan de transpòrt.

La societat Boom prevei de far Londre-Nòva Yòrk en 3h15 a Mach 2,2. Spike Aerospace trabalha tanben sus d'avions supersonics.

Mas un dels actors essencials de la recèrca dins aquel domèni, la NASA, es tanben dins la corsa e prepara amb l'ajuda de Lockheed Martin la construcion d'un avion supersonic d'ensag, lo LBFD per Low-Boom Flight Demonstrator.

L'aprelh long de mai de 28 mètres serà utilizat per testar las tecnologias necitas per limitar lo bang sonòr que caracteriza aquel tipe d'avion. Aquel bang representa una empacha per l'utilizacion commerciala civila d'un aeornef de transpòrt.

Lo primièr vòl es previst per 2021. Lo LBFD deuriá anar a Mach 1,4 a una altituda d'environ 16 000 mètres.


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.