Dempuèi la fin de l'esplechacion del Concorde per la companhiá aeriana Air France cap d'avion civil en 2018 pòt pas viatjar a una velocitat superiora a la del son. Qualques constructors son a assajar de tornar aviudar aquel mejan de transpòrt.

La societat Boom prevei de far Londre-Nòva Yòrk en 3h15 a Mach 2,2. Spike Aerospace trabalha tanben sus d'avions supersonics.

Mas un dels actors essencials de la recèrca dins aquel domèni, la NASA, es tanben dins la corsa e prepara amb l'ajuda de Lockheed Martin la construcion d'un avion supersonic d'ensag, lo LBFD per Low-Boom Flight Demonstrator.

L'aprelh long de mai de 28 mètres serà utilizat per testar las tecnologias necitas per limitar lo bang sonòr que caracteriza aquel tipe d'avion. Aquel bang representa una empacha per l'utilizacion commerciala civila d'un aeornef de transpòrt.

Lo primièr vòl es previst per 2021. Lo LBFD deuriá anar a Mach 1,4 a una altituda d'environ 16 000 mètres.


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.