Starship SN5
Agost de 2020 lo Starship SN5 s'enaira

Los engeniaires de la societat SpaceX trabalhan activament dempuèi d'annadas sus un novèl aparelh lo Starship.

Ne son pel moment a far d'ensages sus de prototips.

En 2019 avián poscut ne far descolar e aterrar un sens problèma, lo Starhopper. Tornamai en 2020, lo 4 d'agost, an fach montar lo Starship SN5 fins a 150 mètres de naut. S'es puèi pausat doçamenton.

Lo vòl durèt mens d'una minuta. L'aparelh fa 30 mètre de naut per 9 de larg. Los ensages se fan a Boca Chica al Texas.

La tòca es de concebre lo Starship. Un vaissèl gigant a mand de mandar dins l'espaci òmes e material.

Es clarament a la colonizacion de Mars qu'Elon Musk, director general de SpaceX, pensa alara que trabalha al desvolopament d'aquel aparelh.


Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.