Lo VSS Unity lo 11/07/2021
Lo VSS Unity en vòl lo 11 de julhet de 2021 © Virgin Galactic

Primièr vòl amb de passatgièrs per Virgin Galactic

Lo dimenge 11 de julhet de 2021 la societat Virgin Galactic mandèt en nauta altitud quatre passatgièrs.

Lo fondator de la societat Richard Branson èra del viatge amb tres de sos emplegats. Se dubrís aital lo talh del çò dich torisme espacial.

L'aparelh despassèt pas pr'aquò la linha de Kármán que, segon la Federacion Aeronautica Internacionala (FAI) fixa lo limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci. Aquesta es a 100 Km de naut. Lo VSS Unity, vaissèl emplegat per l'ocasion, montèt pas qu'a 85,3 Km.

Jeff Bezos el tanben actiu dins lo domèni amb sa societat Blue Origin deu volar lo 20 de julhet. Considèra que lo vòl de son concurent es pas un vòl dins l'espaci essent qu'es demorat jol la linha de Kàrmàn.

El de son costat prevei de far montar lo mond a un pauc mai de 100 Km.

En fin d'annada un tresen actor, Elon Musk amb SpaceX e sos Dragons (capsulas abitadas), deuriá plegar lo match : prevei de mandar de toristes pendent qualques jorns en orbita a qualques centenats de quilomètres.


Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.