Lo VSS Unity lo 11/07/2021
Lo VSS Unity en vòl lo 11 de julhet de 2021 © Virgin Galactic

Primièr vòl amb de passatgièrs per Virgin Galactic

Lo dimenge 11 de julhet de 2021 la societat Virgin Galactic mandèt en nauta altitud quatre passatgièrs.

Lo fondator de la societat Richard Branson èra del viatge amb tres de sos emplegats. Se dubrís aital lo talh del çò dich torisme espacial.

L'aparelh despassèt pas pr'aquò la linha de Kármán que, segon la Federacion Aeronautica Internacionala (FAI) fixa lo limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci. Aquesta es a 100 Km de naut. Lo VSS Unity, vaissèl emplegat per l'ocasion, montèt pas qu'a 85,3 Km.

Jeff Bezos el tanben actiu dins lo domèni amb sa societat Blue Origin deu volar lo 20 de julhet. Considèra que lo vòl de son concurent es pas un vòl dins l'espaci essent qu'es demorat jol la linha de Kàrmàn.

El de son costat prevei de far montar lo mond a un pauc mai de 100 Km.

En fin d'annada un tresen actor, Elon Musk amb SpaceX e sos Dragons (capsulas abitadas), deuriá plegar lo match : prevei de mandar de toristes pendent qualques jorns en orbita a qualques centenats de quilomètres.


Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.