Lo VSS Unity lo 11/07/2021
Lo VSS Unity en vòl lo 11 de julhet de 2021 © Virgin Galactic

Primièr vòl amb de passatgièrs per Virgin Galactic

Lo dimenge 11 de julhet de 2021 la societat Virgin Galactic mandèt en nauta altitud quatre passatgièrs.

Lo fondator de la societat Richard Branson èra del viatge amb tres de sos emplegats. Se dubrís aital lo talh del çò dich torisme espacial.

L'aparelh despassèt pas pr'aquò la linha de Kármán que, segon la Federacion Aeronautica Internacionala (FAI) fixa lo limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci. Aquesta es a 100 Km de naut. Lo VSS Unity, vaissèl emplegat per l'ocasion, montèt pas qu'a 85,3 Km.

Jeff Bezos el tanben actiu dins lo domèni amb sa societat Blue Origin deu volar lo 20 de julhet. Considèra que lo vòl de son concurent es pas un vòl dins l'espaci essent qu'es demorat jol la linha de Kàrmàn.

El de son costat prevei de far montar lo mond a un pauc mai de 100 Km.

En fin d'annada un tresen actor, Elon Musk amb SpaceX e sos Dragons (capsulas abitadas), deuriá plegar lo match : prevei de mandar de toristes pendent qualques jorns en orbita a qualques centenats de quilomètres.


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.