Nuward
Esquèma del reactor Nuward © Nuward Consortium

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Son de reactors diches SMR, per Small Modular Reactors, que lo president vòl veire produsir en França al delà dels EPR (European Pressurized Reactor).

Los SMR, tanben bassats sus la produccion d'electricitat per fission, son mai pichon que los EPR. Lor poténcia es a l'entorn de 100 MW. Pòdon èsser installats rapidament e dins de luòcs isolats.

Al nivèl internacional aquel tipe d'infrastructura es desvolopada per d'industrials en China, Russia, Estats Units o encara al Japon.

L'actor màger del sector en França es EDF. Trabalha ja sus un reactor SMR dich Nuward. Es estat desvelat a la prima de 2021. Preveson una comercializacion del produch per 2030.

Aquestes pichons reactors aurián per voccacion de remplaçar las centralas a carbon o a gaz que produsisson de quantitat importanta de CO2.

Los Nuward aurián una poténcia de 170 MW e serián destinats a l'exportacion.


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.