Lògo de la mission Euclid
Lògo de la mission Euclid de l'ESA

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Nomenat en omenatge al matematician grèc Euclides d'Alexandria que visquèt i a mai de dos miles tres cent ans e que fondèt la famosa Geometria Euclidiana, lo satellit aurà per mission de cartografia amb precison las densitats de matèria e d'energia que compausan l'univèrs. Aquestas son mal conegudas e la geometria de l'univèrs ne depend.

Un autre problèma que se pausa al fisicians, al delà de la simpla cartografia d'aquelas doas densitats, es de coneisse exactament la natura de la matèria e de l'energias que compausan l'univèrs. Son aquí, e ne sabèm pas grand causa. E per una part importanta ne sabèm tot simplament pas res. Aquesta matèria e aquesta energia totalament inconegudas son per aquò dichas « negras » o « escuras ».

Las donadas que recamparà Euclid permetràn d'aportar de responsas per abançar sul subjècte.

Las darrièras descobèrtas importantas dins lo domèni foguèran fachas a la debuta del sègle XXI mercés al satellit Planck. Es aquesta mission que permetèt de « descobrir » matèria e energia negra.

La mission es Europèa, bailejada per l'European Space Agency (ESA).

*

Euclid Satellit Posicion

Infografic precisant lo posicionament previst pel telescòpi Euclid

*

Euclid Satellit Partenaris

Los partenaris de la mission Euclid

*

Euclid Satellit

Euclid abans sa partença © ESA


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.