Lògo de la mission Euclid
Lògo de la mission Euclid de l'ESA

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Nomenat en omenatge al matematician grèc Euclides d'Alexandria que visquèt i a mai de dos miles tres cent ans e que fondèt la famosa Geometria Euclidiana, lo satellit aurà per mission de cartografia amb precison las densitats de matèria e d'energia que compausan l'univèrs. Aquestas son mal conegudas e la geometria de l'univèrs ne depend.

Un autre problèma que se pausa al fisicians, al delà de la simpla cartografia d'aquelas doas densitats, es de coneisse exactament la natura de la matèria e de l'energias que compausan l'univèrs. Son aquí, e ne sabèm pas grand causa. E per una part importanta ne sabèm tot simplament pas res. Aquesta matèria e aquesta energia totalament inconegudas son per aquò dichas « negras » o « escuras ».

Las donadas que recamparà Euclid permetràn d'aportar de responsas per abançar sul subjècte.

Las darrièras descobèrtas importantas dins lo domèni foguèran fachas a la debuta del sègle XXI mercés al satellit Planck. Es aquesta mission que permetèt de « descobrir » matèria e energia negra.

La mission es Europèa, bailejada per l'European Space Agency (ESA).

*

Euclid Satellit Posicion

Infografic precisant lo posicionament previst pel telescòpi Euclid

*

Euclid Satellit Partenaris

Los partenaris de la mission Euclid

*

Euclid Satellit

Euclid abans sa partença © ESA


Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.