Lògo de la mission Euclid
Lògo de la mission Euclid de l'ESA

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Nomenat en omenatge al matematician grèc Euclides d'Alexandria que visquèt i a mai de dos miles tres cent ans e que fondèt la famosa Geometria Euclidiana, lo satellit aurà per mission de cartografia amb precison las densitats de matèria e d'energia que compausan l'univèrs. Aquestas son mal conegudas e la geometria de l'univèrs ne depend.

Un autre problèma que se pausa al fisicians, al delà de la simpla cartografia d'aquelas doas densitats, es de coneisse exactament la natura de la matèria e de l'energias que compausan l'univèrs. Son aquí, e ne sabèm pas grand causa. E per una part importanta ne sabèm tot simplament pas res. Aquesta matèria e aquesta energia totalament inconegudas son per aquò dichas « negras » o « escuras ».

Las donadas que recamparà Euclid permetràn d'aportar de responsas per abançar sul subjècte.

Las darrièras descobèrtas importantas dins lo domèni foguèran fachas a la debuta del sègle XXI mercés al satellit Planck. Es aquesta mission que permetèt de « descobrir » matèria e energia negra.

La mission es Europèa, bailejada per l'European Space Agency (ESA).

*

Euclid Satellit Posicion

Infografic precisant lo posicionament previst pel telescòpi Euclid

*

Euclid Satellit Partenaris

Los partenaris de la mission Euclid

*

Euclid Satellit

Euclid abans sa partença © ESA


Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.