Lògo de la mission Euclid
Lògo de la mission Euclid de l'ESA

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Nomenat en omenatge al matematician grèc Euclides d'Alexandria que visquèt i a mai de dos miles tres cent ans e que fondèt la famosa Geometria Euclidiana, lo satellit aurà per mission de cartografia amb precison las densitats de matèria e d'energia que compausan l'univèrs. Aquestas son mal conegudas e la geometria de l'univèrs ne depend.

Un autre problèma que se pausa al fisicians, al delà de la simpla cartografia d'aquelas doas densitats, es de coneisse exactament la natura de la matèria e de l'energias que compausan l'univèrs. Son aquí, e ne sabèm pas grand causa. E per una part importanta ne sabèm tot simplament pas res. Aquesta matèria e aquesta energia totalament inconegudas son per aquò dichas « negras » o « escuras ».

Las donadas que recamparà Euclid permetràn d'aportar de responsas per abançar sul subjècte.

Las darrièras descobèrtas importantas dins lo domèni foguèran fachas a la debuta del sègle XXI mercés al satellit Planck. Es aquesta mission que permetèt de « descobrir » matèria e energia negra.

La mission es Europèa, bailejada per l'European Space Agency (ESA).

*

Euclid Satellit Posicion

Infografic precisant lo posicionament previst pel telescòpi Euclid

*

Euclid Satellit Partenaris

Los partenaris de la mission Euclid

*

Euclid Satellit

Euclid abans sa partença © ESA


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.