Lògo de la mission Euclid
Lògo de la mission Euclid de l'ESA

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Nomenat en omenatge al matematician grèc Euclides d'Alexandria que visquèt i a mai de dos miles tres cent ans e que fondèt la famosa Geometria Euclidiana, lo satellit aurà per mission de cartografia amb precison las densitats de matèria e d'energia que compausan l'univèrs. Aquestas son mal conegudas e la geometria de l'univèrs ne depend.

Un autre problèma que se pausa al fisicians, al delà de la simpla cartografia d'aquelas doas densitats, es de coneisse exactament la natura de la matèria e de l'energias que compausan l'univèrs. Son aquí, e ne sabèm pas grand causa. E per una part importanta ne sabèm tot simplament pas res. Aquesta matèria e aquesta energia totalament inconegudas son per aquò dichas « negras » o « escuras ».

Las donadas que recamparà Euclid permetràn d'aportar de responsas per abançar sul subjècte.

Las darrièras descobèrtas importantas dins lo domèni foguèran fachas a la debuta del sègle XXI mercés al satellit Planck. Es aquesta mission que permetèt de « descobrir » matèria e energia negra.

La mission es Europèa, bailejada per l'European Space Agency (ESA).

*

Euclid Satellit Posicion

Infografic precisant lo posicionament previst pel telescòpi Euclid

*

Euclid Satellit Partenaris

Los partenaris de la mission Euclid

*

Euclid Satellit

Euclid abans sa partença © ESA


Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.