Ensag II del Starship
Setembre de 2023, la fusada Super Heavy es en plaça per son segond ensag © SpaceX

Es previst per la fin de 2023, un segond ensag de la fusada Super Heavy e del Starship.

Lo primièr se debanèt al mes de mai de 2023, permetèt als engeniaires de remosar de donadas a mand de melhorar lor material. Aquel ensag s'acabèt amb l'explosion dels veïculs abans que la deseparacion entre lo booster e l'astronau Starship se posquèsse far.

Las equipas seràn aqueste còp un pauc mai ambiciosas. Lo dispositiu en jòc per permetre la deseparacion entre lo booster e l'astronau Starship es estat melhorat. Los engenhaires an l'espèr de lo poder realizar.

La recuperacion del booster Super Heavy e del Starship es pas prevista.

Aquí çai-jos l'infografic propausat per Tony Bela subre l'eveniment.

Ensag 2, Starship, Tony Bela

Ensag II del Starship, infografic de © Tony Bela


Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.