Mission EnVision
Tèrra, Vènus e la sonda EnVision © ESA

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Dempuèi la còla en carga mobilizèt los diferents grops de scientifics partenaris per fin de definir exactament las finalitats de la mission e lo ròtle de cadun.

En febrièr de 2024 aquel trabalh es acabat e lo projècte se deu d'èsser finalizat, la sonda deu èsser fabricada e mandada. Es als industrials d'intrar dins lo jòc.

Aquò's pas lo primièr ensag per l'ESA, una autra sonda Venus Express, faguèt lo viatge en 2005. Venus Express foncionèt fins a 2014.

La partença d'EnVision es prevista per 2031. Son objectiu serà notadament de cartografia la planeta e d'estudiar la composicion de son sòl e de son atmosfèra.

Una de las questions non resolgudas a son subjècte essent : Perqué Vènus e la Tèrra an evolucionat d'un biais tan diferent ? Vènus es venguda una mena d'infèrn ont los níbols contenon d'acid sulfuric e la temperatura es superiora a 400 grases celsius. La Tèrra es abitabla.


Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.