Mission EnVision
Tèrra, Vènus e la sonda EnVision © ESA

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Dempuèi la còla en carga mobilizèt los diferents grops de scientifics partenaris per fin de definir exactament las finalitats de la mission e lo ròtle de cadun.

En febrièr de 2024 aquel trabalh es acabat e lo projècte se deu d'èsser finalizat, la sonda deu èsser fabricada e mandada. Es als industrials d'intrar dins lo jòc.

Aquò's pas lo primièr ensag per l'ESA, una autra sonda Venus Express, faguèt lo viatge en 2005. Venus Express foncionèt fins a 2014.

La partença d'EnVision es prevista per 2031. Son objectiu serà notadament de cartografia la planeta e d'estudiar la composicion de son sòl e de son atmosfèra.

Una de las questions non resolgudas a son subjècte essent : Perqué Vènus e la Tèrra an evolucionat d'un biais tan diferent ? Vènus es venguda una mena d'infèrn ont los níbols contenon d'acid sulfuric e la temperatura es superiora a 400 grases celsius. La Tèrra es abitabla.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.