Mission EnVision
Tèrra, Vènus e la sonda EnVision © ESA

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Dempuèi la còla en carga mobilizèt los diferents grops de scientifics partenaris per fin de definir exactament las finalitats de la mission e lo ròtle de cadun.

En febrièr de 2024 aquel trabalh es acabat e lo projècte se deu d'èsser finalizat, la sonda deu èsser fabricada e mandada. Es als industrials d'intrar dins lo jòc.

Aquò's pas lo primièr ensag per l'ESA, una autra sonda Venus Express, faguèt lo viatge en 2005. Venus Express foncionèt fins a 2014.

La partença d'EnVision es prevista per 2031. Son objectiu serà notadament de cartografia la planeta e d'estudiar la composicion de son sòl e de son atmosfèra.

Una de las questions non resolgudas a son subjècte essent : Perqué Vènus e la Tèrra an evolucionat d'un biais tan diferent ? Vènus es venguda una mena d'infèrn ont los níbols contenon d'acid sulfuric e la temperatura es superiora a 400 grases celsius. La Tèrra es abitabla.


Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.