satellit-galileoLos dos darrièrs satellits Galileo (lo 5 e lo 6) lançats lo 22 d'agost de 2014 son sus una orbita incorrècta.

Son operacionals mas sus una orbita eliptica e non pas circulara ; son pas pro nauts per assegurar lor foncion correctament.

Las còlas que bailejan lo programa trabalhan actualament (septembre de 2014) sul problèma. Debrián poder èsser esplechats mas diferentament.

Galileo es lo programa europèu de navigacion per satellit. A tèrme deu comprene trenta satellits en orbita circulara de 14 oras a 23222 quilomètres. Ven en concurréncia amb lo programa american GPS e rus Glonass. Es desvolopat en collaboracion entre l'Union Europèa e L'ESA (European Space Agency). Deu assegurar als europèus lor independéncia en matèria de geolocalizacion.

Los primièrs satellits son estats mandats lo 21/10/11 (satelits 1 e 2) e lo 12/10/12 (satelits 3 e 4).

[ligam ESA]


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.