satellit-galileoLos dos darrièrs satellits Galileo (lo 5 e lo 6) lançats lo 22 d'agost de 2014 son sus una orbita incorrècta.

Son operacionals mas sus una orbita eliptica e non pas circulara ; son pas pro nauts per assegurar lor foncion correctament.

Las còlas que bailejan lo programa trabalhan actualament (septembre de 2014) sul problèma. Debrián poder èsser esplechats mas diferentament.

Galileo es lo programa europèu de navigacion per satellit. A tèrme deu comprene trenta satellits en orbita circulara de 14 oras a 23222 quilomètres. Ven en concurréncia amb lo programa american GPS e rus Glonass. Es desvolopat en collaboracion entre l'Union Europèa e L'ESA (European Space Agency). Deu assegurar als europèus lor independéncia en matèria de geolocalizacion.

Los primièrs satellits son estats mandats lo 21/10/11 (satelits 1 e 2) e lo 12/10/12 (satelits 3 e 4).

[ligam ESA]


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.