new-shepard-landing02/04/16 - Lo pichon vaissèl New Shepard de la societat Blue Origin de Jeff Bezos's ven de capitar pel tresen còp son aterratge. Mai que la capsula, los motors son estats recuperats.

Flawless BE-3 restart and perfect booster landing, es lo tweet que mandèt Sénher Bezos dissabte de matin.

Lo nom del vaissèl New Shepard es un omenatge a l'astronauta Alan Shepard, primièr american, en 1961, a èsser anat dins l'espaci.

Aqueles tres succèsses dubrisson a la companhiá lo camin del torisme espacial. La capsula debriá poder conténer sièis astronautas. La preocupacion primièra dels conceptors es de s'assegurar de la fiabilitat del veïcul.

Lo New Shepard es pichon, aquò's un vaissèl suborbital (la capsula se pòt pas metre en orbita), çò que facilita sa recuperacion.

De notar que SpaceX capitèt en 2015 de recuperar lo primièr estatge de sa fusada Falcon 9, que ela manda de capsulas (Dragon) en orbita.


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.