new-shepard-landing02/04/16 - Lo pichon vaissèl New Shepard de la societat Blue Origin de Jeff Bezos's ven de capitar pel tresen còp son aterratge. Mai que la capsula, los motors son estats recuperats.

Flawless BE-3 restart and perfect booster landing, es lo tweet que mandèt Sénher Bezos dissabte de matin.

Lo nom del vaissèl New Shepard es un omenatge a l'astronauta Alan Shepard, primièr american, en 1961, a èsser anat dins l'espaci.

Aqueles tres succèsses dubrisson a la companhiá lo camin del torisme espacial. La capsula debriá poder conténer sièis astronautas. La preocupacion primièra dels conceptors es de s'assegurar de la fiabilitat del veïcul.

Lo New Shepard es pichon, aquò's un vaissèl suborbital (la capsula se pòt pas metre en orbita), çò que facilita sa recuperacion.

De notar que SpaceX capitèt en 2015 de recuperar lo primièr estatge de sa fusada Falcon 9, que ela manda de capsulas (Dragon) en orbita.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.