lo-canariSul tren "lo canari" que circula dins los pirenèus catalans, un article de la revista del conselh regionala d'Occitània del mes de novembre de 2016.

Un "canari" centenari

Desempuèi mai de cent ans, lo tren jaune desservís los planastèls nauts catalans e fa partida del païsatge. La Region investís per sa reabilitacion.

Es unic, pòrta la colors catalanas, se passeja sus 63 km e poja 1166 m amb una declivitat recòrd. La linha foguèt lançada en 1903 per desenclavar los vilatges de montanha.

En 1927 Vilafranca de Conflent e La Tor de Queròl son religats. S’esperlonga desenant pel TER mai classic fins a Perpinhan e pel transpirenean Tolosa-Barcelona.

Tot l’an, lo canari - es son escais - desservís 22 garas. Nos fa l’oferta d’una vista fabulosa, amb dos sites classats al patrimòni mondial de l’Unesco, e passa per Font-Romeu, l’una de las estacions d’espòrts d’ivèrn las mai importantas dels Pirenèus. Sa construccion foguèt una epopèa, amb l’edificacion de 650 obratges d’art coma lo pont Giscard, quilhat a 80 m sus un precipici.


Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.