Aquí çai jos l'editorial de Patrici Roques publicat dins La beluga (jornal del Club Occitan de Noisy le Grand) de març de 2017.

Occitània, filha d’Euròpa

Qual(a) poiriá pretendre que la cultura occitana, dempuèi l’epòca dels Trobadors, seriá pas ligada d’un biais intim a la cultura comuna dels autres paises d’Euròpa ? Lo sosten fisèl dels organismes culturals de la Comunautat Europenca a las culturas « regionalas » e/o minoritàrias n’es una pròva de mai.

Ailàs l’unitat e la seguretat d’aquesta son ara amenaçadas de pertot : Brexit, fin programada de la proteccion militària dels Estats-Units, a l’Èst bruch retronissent de bòtas russas... En mai d’aquò s’afortís en Occitània tanben lo replegament sus una nostalgia « etnò-nacionala » francimanda. Lo refús de l’Autre/a, de la diferéncia culturala, e la recèrca de bocs emissaris, an poirit lo debat politic. Provòcan lo reviscòl de fòrças escuras per las qualas la mòrt de l’Union Europenca seriá lo remèdi magic per garir las malautiás del caumatge e de la crisi economica. Cal prepausar d’urgéncia un autre camin. Contra la tampadura dels esperits e dels còrs, la dubertura sus l’alteritat dels autres pòples europencs pòt èstre una compausanta majora de la consciéncia de se de la Femna e de l’Òme occitan-a-s.

L’Union Europenca (de reformar d’urgéncia tanben, per segur) pòt porgir a Occitània d’un costat una votz fòrta dins lo monde « globalizat » de uèi e, d’un autre costat, la seguretat e l’afirmacion de sa pròpria identitat – se o volèm.

Occitània es filha d’Euròpa, o deu pas debrembar.

Patrici Roques


Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.