mars L'IEO d'Arièja organiza a Pàmias lo dissabte 23 de març de 2019 dins l'encastre d'una sèria de formacions que se debanaràn fins al mes de junh, un estagi sus la traduccion.

Animat per Sèrgi Carles se tendrà a l’Espaci occitan, 11 carrièra Henri Fabre. A per títol : « Revirada : enjòcs e practica ».

Aquela jornada serà menada, a l’entorn d’un trabalh comun de traduccion aprestat de per avança e de tornar al formator abans le 12 de març. Los tèxtes vos seràn mandats al moment de l’inscripcion per l’IEO 09.

Atencion ! se cal marcar que lo nombre de participants es limitat a 15 personas.

Sèrgi Carles trabalhèt coma regent e conselhièr pedagogic d’occitan. Son experiéncia de traductor es importanta.

Revirèt primièr de manuals per l’ensenhament en occitan dins l’Educacion nacionala e de libres pels jovents. Dempuèi qualques ans, se consacra a la traduccion en occitan d'òbras literàrias per tot public.

A ja publicat :

  • en 2011 : Una cadena de voses (A Chain of Voices) d’André Brink ;
  • en 2015 : La vida de Lazarillo de Tormes traduch de l'espanhòl ;
  • en 2016 : Divendres o la vida salvatja (Vendredi ou la vie sauvage) de Michel Tournier.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.