mars L'IEO d'Arièja organiza a Pàmias lo dissabte 23 de març de 2019 dins l'encastre d'una sèria de formacions que se debanaràn fins al mes de junh, un estagi sus la traduccion.

Animat per Sèrgi Carles se tendrà a l’Espaci occitan, 11 carrièra Henri Fabre. A per títol : « Revirada : enjòcs e practica ».

Aquela jornada serà menada, a l’entorn d’un trabalh comun de traduccion aprestat de per avança e de tornar al formator abans le 12 de març. Los tèxtes vos seràn mandats al moment de l’inscripcion per l’IEO 09.

Atencion ! se cal marcar que lo nombre de participants es limitat a 15 personas.

Sèrgi Carles trabalhèt coma regent e conselhièr pedagogic d’occitan. Son experiéncia de traductor es importanta.

Revirèt primièr de manuals per l’ensenhament en occitan dins l’Educacion nacionala e de libres pels jovents. Dempuèi qualques ans, se consacra a la traduccion en occitan d'òbras literàrias per tot public.

A ja publicat :

  • en 2011 : Una cadena de voses (A Chain of Voices) d’André Brink ;
  • en 2015 : La vida de Lazarillo de Tormes traduch de l'espanhòl ;
  • en 2016 : Divendres o la vida salvatja (Vendredi ou la vie sauvage) de Michel Tournier.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.