Lo 12 de febrièr de 2020 dins l'encastre de las conferéncias DUOC Patrick Sauzet presentarà a La Topina son diccionari de pòcha paregut en 2019 a cò de Yoran.

Aquí çò-jos la presentacion que fasián los organizators de son intervencion dins lo programa de las conferéncias.

 

Quin occitan per uèi ?

Eric Fraj se demandava : Quin occitan per deman ? (Reclams 2013). En passant de « deman » a « uèi », Patric Sauzet vòl suggerir que la question que se pausa es encara mai la de la possibilitat de l’occitan que de sa qualitat.

Parlarà de la concepcion e de l’esperit de doas contribucions qu’a prepausadas a l’usatge de l’occitan : La Conjugaison occitane pareguda a l’IEO en 2016 e un diccionari bilingüe de « botgeta » (o de « pòcha » ne poirem parlar) qu’es per paréisser lèu en cò de Yoran Embanner.

Los dos libres son estats bastits amb l’idèa que la proposicion e la promocion d’un occitan estandard o d’un « occitan larg » o « per desfaut » correspondon a una necessitat de la vida de la lenga : per son aprendissatge dobèrt, per son ensenhament eficaç e sa practica fluïda.

Segon Patric Sauzet la promocion d’aquela forma de lenga a per tòca de ganhar a la lenga d’espacis novèls d’usatge e de novèls locutors, pas brica de censurar cap de varietat lingüistica eretada. L’occitan estandard, comun, larg... se discutís pro sus son utilitat (sovent per la refusar), mas fòrça mens sus sa forma. En gròs tot lo mond sap a pauc prèp çò qu’es e cossí es. S’apren a la natura de l’estandardizacion occitanista.

I a doas modalitats d’estandardizacion : la promocion arbitrària d’una varietat per de rasons extèrnas (politicas o literàrias), la promocion d’una varietat centrala e tipica que forma un estandard natural. Es la logica de l’occitan estandard. Sa definicion es donada e demanda pas que d’afinar e precisar sus la basa del trabalh ja complit per Alibèrt e los lingüistas occitanistas.

Es aital que se poguèt elaborar la Conjugaison occitane (après lo Compendi practic e Lo vèrb occitan). Es tanben çò qu’es estat fach dins lo pichòt diccionari « de botgeta » per paréisser uèi.


Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.