En 2012 la revista de l'ADEO, Occitània numèro 181, tornava sus l'entrepresa Macarèl que festejava alara sos dètz ans d'existéncia. La societat es ancara en activitat en 2020, emplega quatre personas. En 2014, lors creators an dubèrta una botiga a Tolosa, 13 carrièra del Taur e, en 2018, barrèron la botiga de Montpelhièr per melhor se consacrat a la de Tolosa.

Socializacion, Macarèl !

2002-2012 : dètz ans ongan que Macarèl òbra per la socializacion de la lenga e de la cultura occitanas.

Tot comencèt après las legislativas de 2002, quand quatre candidats del Partit Occitan decidiguèron que caliá parlar e far parlar de l'occitan de longa. Aital nasquèt Macarèl, dins una cava de HLM, nenon qu'aviá pas, per se vestir, qu'una bandièra, un camiset, una casqueta e un pega-solet !

L'associacion espeliguèt lèu pr'amor que la demanda quitava pas de créisser : 2 000 bandièras la primièra annada, 15 000 cada annada après ! Tre 2005, Macarèl venguèt SARL, vist que l'inspector de las talhas podiá pas encapar que se podiá far de comèrci sens ganhar d'argent, simplament per militantisme.

Vertat que Macarèl es pas una entrepresa ordinària mas un concèpt nòu e atipic : los accionaris non solament recebon pas de dividendes, mas en mai an lo dever d'ajudar al foncionament... De mai, a l'entorn de 15% de la chifra d'afar son consacrats a las associacions qu'òbran per la lenga, jos la fòrma de remesas, o de pairinatges de projèctes que botan en davant las colors occitanas.

Per balhar totjorn mai de visibilitat a l'identitat, Macarèl diversifica de longa sas activitats : lo site internet, www.macarel.org, permet de tocar los occitans del dintre coma los de la « diaspora » ; la botiga de St Joan de Vedàs* servís de luòc de rescontre e d'escambis, d'ont mai que i a ara un espaci balèti-conferéncia mes a la disposicion de los que ne vòlon ; lo fialat de 300 revendeires, de la Val d'Aran a las Valadas Occitanas d'Itàlia, afortís tota l'annada la preséncia de l'occitan ; enfin, los taulièrs, sus las fièiras, festenals, concèrts, son non solament lo mejan de tocar milierats e milierats de personas, mas tanben d'èsser un junhent entre las diferentas parts d'Occitània, e de difusir en mai libres e CD.

2012 : Macarèl festeja sos dètz ans 1 200 referéncias... dètz ans d'una dralha improbabla, pas totjorn planièra, de moments d'ànsia e de lassitge, de causidas malaisidas. Mas un camin totjorn acompanhat de rescontres fòrts e precioses, d'amistat, e mai que mai per la certesa d'èsser pas sols o fòls : Macarèl se fa amb e per totes los que vòlon far viure la lenga e la cultura nòstras. Amb eles, cada jorn pòrta la pròva que « sèm çò que fasèm ».

*

Nòta de occitanparis.com

* La botiga es ara, en 2020, a Tolosa 13 carrièra del Taur, les entrepauses son eles a Lavelanet en Arièja dempuèi 2018. I a pas res pus a Sant Joan de Vedàs


Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.