tambornet

Lo tambornet es un jòc de bala. Ven de l'ancian jòc de Longa Palma que son origina remonta al sègle XVI. Aquò's un espòrt tradicional de la region de Montpelhièr.

Dins Erau, se practica dempuèi la fin del sègle XIX. De torneges èran organizats ont cada vilatge veniá defendre las siás colors. L'espòrt participava de la vida sociala dels estajants.

Los primièrs tambornets èran fach d'una pèl de cabra tibada sus d’arescles. Son d'artesans del parçan que los confeccionavan, mestrejavan pro las tecnicas necessàrias per los assemblar. Uèi, una tela de plastic remplaça la pèl d'origina animala. Pichòta concession a la modernitat que permet de melhorar las performanças del tambornet.

Una partida se jòga a 5 contra 5, aquò's un espòrt d'equipa, e sens fialat. Lo terren es pus bèl que pel tennís, far 80 mètres de long sus 20 ou 18 de larg. Se pòt jogar defòra o en sala.

Lo nombre de jogaires en país occitan mermèt drasticamant abans la segonda guèrra mondiala. Es de l'escrivan Max Roqueta que venguèt lo reviscòl. Es a son iniciativa qu'es estada creada la Fédération Française du Jeu de Tambourin en 1938. Lo jogaires aguèran alara la possibilitat de participar als primièrs encontres internacionals que se debanèran entre França e Itàlia en 1955 a Veròne.

L'autor publiquèt sul subjècte dos libres :

  • En 1948 a cò de l'Institut d'Estudis Occitans Le jeu de la balle au Tambourin e,
  • en 1986 al CRDP de Montpelhièr Le Livre du Tambourin : un grand sport international en plein essor.

Un campionat de França espeliguèt dins las annadas setanta, se disputa tanben un campionat d'Euròpa e cada estiu dins la region de Montpelhièr, los Masters de Tambornet veson s'afrontar una seleccion dels melhors jogaires de l'endrech contra d'equipas vengudas dels terraires vesins.

L'espòrt es tanben fòrça praticat dins lo departament de las Bocas de Ròse.

[site de la federacion]


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.