Dissabte 02 d’abrial de 2016 : 14h30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005 París), Pèire Martial, Mèstre d'òbra del Felibritge, parlarà de Justin Germain Casimir de Selves (1848-1934), lengadocian, òme politic, ministre, president del Senat de 1924 a 1927 pendent la IIIena republica, prefècte de la Seine e cònsol de París.

Dissabte 21 de mai de 2016 : fèsta parisenca de Santa Estela. Nos tornarem trobar a 11h30 al pè de l’estatua de Dòna Clamença (Clémence Isaure), en l’onor dels Jòcs florals de Tolosa, al jardin de Luxemborg. Vos esperam totes amb las vòstras poesias. Cadun pòt venir legir los tèxtes que li agradan e charrar en lenga nòstra. A 12h30, repais de l’amistat dins un restaurant del barri pels amics qu’o voldràn. A 14h30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005 París), Daniel Viargues nos presentarà l'istòria de la grafia classica de l'occitan.

Del 3 al 5 de junh de 2016 : Felibrejada annadièra de la vila de Cèus e del Felibritge parisenc.

Dissabte 4 de junh de 2016 : dins l’après-dinnada, conferéncia subre la literatura miègjornala en francés.

Dimenge 5 de junh de 2016 : a partir de 9h15, messa en occitan celebrada per l’abat majoral Jòrdi Passerat ; ceremònia al Jardin dels Felibres, en preséncia del Capolièr del Felibritge, Jacques Mouttet, e remesa dels prèmis dels Jòcs florals literaris de lenga d'òc de la vila de Cèus ; passacarrièra ; vin d’onor e remesa de medalhas de Florian ; repais ; espectacle amb lo grop de Domitille Vigneron, Flor Enversa, que serà seguit d'un balèti ; romievatge subre las tombas de Florian (cròs novèl), Josèp Loubet, refondator dels Amics de la lenga d’òc e de Leon Ancelly.


Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.