Presentacion del libre Histoire du félibrige (1854-1896) de Gaston Jourdanne  dins la revista Mont-Segur - n°5 - 1897 (grafia modernizada) :

Venèm de legir las primièras espròvas d'aquel trabalh sortit de la pluma de nòstre valent amic Gaston Jourdanne, e volèm dire tot lo gaug que nos an causat. Amb una paciéncia e una erudicion de benedictin, Jourdanne a reculhit e amolonat totis los documents tocant lo Felibrige e n'a tirat de son sicap una istòria coma nòstra Renaissença n'a pas aguda dusca ara.

Dusca ara, Alemands, Angleses, Americans, Sicilians èran los sols qu'estudiavan lo Felibrige. En França, aquel trabalh tentava degun. Es totjorn atal, e se volètz èsser profètas, felibres, mos amics, vos calrà anar « de la man d'eilà la mar », coma disiá lo paure e grand Aubanèl !

Tre que l'òbra de Gaston Jordanne aurà parescut, ne reparlarem coma se deu.

Jan Doc


Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.