Un article de la revista Lo Diari numèro 4, pagina 13.

Ven de paréisser un libre important : L’Almanac patouès de l’Arièjo de Cristian Duthil.

En Arièja, demest la desena de concurrents, en francés, en occitan o bilingüe, es L’Almanac patoues de l’Arièjo, creat en 1891 per Leon Gadrat, que se destria per la varietat e la qualitat de sos tèxtes (provèrbis, contes, poesias, planhs e cançons) e de sas illustracions.

almanac-patoues-ariejo-duthilPublicat fins a 1936, cultivant mai l’umor que la tragedia, se fa le resson de l’epòca fàcia al progrès e a las escomesas del sègle XX : anticlericalisme, guèrra de 1914, colonizacion francesa per delà la mar, invencions tecnicas, ròtle de las femnas, cambiaments de mòda de vida, etc.

Seleccions editorialas, publicitats, presentacion, public, difusion, autors o illustrators : aqueste estudi retraça una entrepresa de gaireben cinquanta ans ont, politics, clergues, erudits e ariegeses de tot lòc an participat. Dins un temps que, dins sos divèrses dialèctes, l’occitan èra le ben de totis.

Cristian Duthil, defuntat accidentalament a Malaga en 2007, sostenguèt un memòri de mestria a l’Universitat de Tolosa-Lo Miralh en 2005, sus l'Almanac patoès de l'Arièja. Aqueste tèxt es, ara, publicat per las edicions Vent Terral.

L’Almanac patouès de l’Arièjo. Un almanac en occitan, 240 paginas, 24 € + 3 € de pòrt, de comandar al Cercle Occitan Pèire Lagarda : 16 rue Noël Peyrevidal, 09000 Foix o sul site de l'editor [aquí]


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.