2015/2016 - Cada mes a Tolosa se ten a l'Ostal d'Occitània (11 carrièra Malcosinat, 18h30) un seminari Lengas e Poders. Aquí çai jos la presentacion que ne fan los organizators :

Qué pòdon los poders sus las lengas ? Qué pòdon las lengas suls poders ? Qu’es aquò e que pòt una lenga de poder ? Qu’es aquò e qué pòt una lenga despoderada ? O melhor, cossí las lengas pòdon èsser a l’encòp espleches de dominacion e aisinas de lucha contra la dominacion ? Un autre biais de prene aqueste subjècte de reflexion seriá de se demandar perqué la question de la democracia lingüistica es aital pauc e mal pausada, perqué demòra un punt sec dins la filosofia politica contemporanèa ?

Perqué tant de discors sus la libertat e l’afrancament, emai los que se vòlon mai radicals, se dison dins de lengas e registres de lenga que son las e los dels mèstres e dels poders instituits, e participan a aquesta dominacion lingüistica sens cap de reflexivitat critica ?

L’idèa es de fargar un seminari de recèrca en occitan, per demostrar dins los actes (de paraula e d’escritura) qu’es possible de desvolopar en filosofia e sciéncias socialas un discors critic e analitic dins una lenga çò ditz desprovesida de l’aparelhatge conceptual per o far. Plan segur las questions en francés (e dins las autras lengas conegudas pels intervenents) seràn plan vengudas, mas l’idèa es de servar l’occitan coma lenga d’exposicion e, per tant que serà possible, d’escambi. L’escomesa, autrament dich, es de trobar e fargar un public que parla o almens compren l’occitan, dispausat a participar a una reflexion collectiva de nivèl universitari.


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.