mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.

Auriá volgut levar l’espasa per l’aparar, mas l’espasa embrutís tot, lo borrèl tant coma la victima. La nuèch de l’Ascension de 1244, participèt al chaple dels inquisitors d’Avinhonet. Un espèr fòl, lèu decebut : « Se cresiam, qu’après, lo país seriá liberat ».

L'autor nos far seguir Pèire dins sa fugida en Lombardia ont faguèt flòri dins lo comerci de las telas. Aquí ven passaire per ajudar los sieus a escapar a l’inquisicion e venir s’installar de l’autre costat dels Alps. Mas après la casuda de Cremòne, lo Montsegur lombard, i aguèt pus ges de refugi de per lo mond.

Pèire de Bovila s’entorna al país e finís dins las càrcers de l’inquisicion a Tolosa. Aquí diguèt pas res de la Dòna de Montlodier e de sa filha que l’avián recaptat dins un luòc oblidat en Carladès, perdut entre rius, bòscs e combetas.

L'istòria se perseguís dins los sègles venents, sota una fòrma o una autra, e cada còp que torna a Montlodièr per sonhar las siás nafraduras, la joina femna es sempre aquí que sembla de l’esperar, tala la filha de Sion del profèta Isaï. Amb ela, coneisserà la fin de Dieu, d'un rei de drech divin que serà decapitat e l’umila descasença d’un òme dels tempses novèls : lo general e comte d’Empèri Joan Baptista Milhaud.

L’arma de Pèire barrutla encara entre las vòltas del temps, jamai aconsolada.

*

Joan-Claudi Puech nasquèt a Orlhac en 1962. Passèt son enfança dins la bastida familhala, dins un ròde del Cantal, lo Carladés. Après d'estudis a Rodés se'n anèt viure a Tolosa. Aquí rescontrèt aquesta qu’anava venir sa molhèr. La seguiguèt au sieu en Provença.

Es ara escrivan e institutor a Menèrba, resta dins lo país d’Ate. A ja publicar un roman Una pèira e un tamborin (2013). Escriu en occitan provençal.

Entre Carladès, Roergue, Tolosan, Pirenèus, Provença e Alps, ten la consciença fonsa d’una meteissa identitat e la sentida d’una nafradura secrèta que legís dins lo país dempuèi qu’es drollet e que de longa ensaja de li botar mòts.


Al dintre de la clòsca - Cristian Chaumont

Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Camins de guèrra - Jules Cubaynes

Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.