L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.

L'enquèsta que decidís de menar li farà descubrir un terrible secret.

Aquel libre L'apèl de Cthulhu es lo cap d'òbra de H. P. Lovecraft lo tèxt que fonda lo mite de Cthulhu, un dels mai important de la literature fantastica del sègle XX.

Extrach

La misericòrdia de l'uman, pensi, es l'incapacitat de son esperit a far lo ligam entre tot çò que conten. Vivèm sus una illa tranquilla d'ignorància al mitan de las mars negras de l'infinit, e es pas nòstre destin de viatjar tròp luènh. Las sciéncias, caduna s'esperforçant dins sa direccion pròpria, nos an benlèu nafrats un pauc fins ara. Mas un jorn, juntar amassa totas aquelas pèças de saber escampilhadas nos obrirà un vejaire tant esglasiant de la realitat e de nòstra posicion espauruganta al mitan, que siá vendrem calucs d'aquela revelacion, siá fugirem lo lum mortal per nos refugiar dins la patz e la securitat d'una novèla Edat Mejana.

Los teosòfes an devinat la grandor magnifica del cicle cosmic, dins nòstre monde e dins la raça umana, a partir d'incidents fugaces. An fait allusion a de subrevivéncias estranhas dins de tèrmes que nos sanglaçarián s'èran pas amagats per un doç optimisme. Mas es pas d'eles que me venguèt la sola ulhada d'aquela eternitat interdita, que me palafica quora i pensi e que me fa venir fòl quora ne pantaissi.

Aquela ulhada, coma totas las visions redobtadas de la vertat, liucèt del juntatge accidental de causas desseparadas – dins aquel cas un vièlh article de jornal e de nòtas d'un professor mòrt. Espèri que degun mai ligarà pas aquelas causas ; solide, se ieu vivi, balharai pas a degun la possibilitat de comprene quin ligam que siá d'una cadena tant òrra. Pensi que lo professor, el tanben, èra decidit a gardar lo silenci sus la partida que coneissiá e qu'auriá destrusit sas nòtas se la mòrt l'aviá pas pres d'un còp.


A cada jorn, son mièg lum - Ives Roqueta

a-cada-jorn-son-mieg-lum A cada jorn, son mièg lum d'Ives Roqueta es estat publicat per Letras d'òc.

Lo libre de 120 paginas paregut a la prima de 2015 pauc de temps après la mòrt de l'autor es la seguida de L'ordinari del monde.

Aquí, Ives roqueta nos propausa una tièra de nòvas. Es lo quotidian, son anar lent, fach de doçor, de violéncia que l'autor, aicí, conta. Gèstes, objèctes banals, saupèt ne tirar vida e poesia.

L'occitan de viva votz - Joan Fulhet

occitan-viva-votz-fulhet L'occitan de viva votz de Joan Fulhet es un metòde de prononciacion de l'occitan lengadocian (Editor : IEO, 2008).

1 - Presentacion de l'editor

L'occitan de viva votz : metòde de prononciacion de l’occitan lengadocian concebut per Joan Fulhet. Es lo primièr metòde de fonetisme per l’occitan, una aisina primordiala del temps que sa transmission depend mai que mai de son ensenhament.

L'aus de colèra - Cristian Chaumont

l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.