En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.

Debuta de L'enfant polit

Un còp i aviá lo Drac. Lo Drac èra lo filh del Diable...

Un còp i aviá l’enfant polit...

E l’enfant polit èra montat sus un pomièr de pomas rojas al pus fons de l’òrt lo long del camin. Passèt un cavalièr sus un caval negre.

« Enfant polit, diguèt lo cavalièr, ai set, soi a sèla dempuèi lo matin. Seriás plan brave de me getar una poma... »

L’enfant polit causiguèt la poma pus gròssa, la pus fresca. Prenguèt vam per la getar. Mas del vam que prenguèt la branca li manquèt. Prompte lo cavalièr dobriguèt lo sac. Lo cap primièr l’enfant polit i tombèt dedins.

« A !... A !... A !... » se riguèt lo cavalièr, que tirèt lo laç corredor, puèi estaquèt lo sac darrièr la sèla, en travèrs sus l’esquina del caval.

Patrac... Patrac... Patrac... Un brieu galaupèt lo caval. Puèi s’arrestèt aval a Porcassés davant la pèira verda.

« Pèira, dobrís-te, soi lo Drac ! » cridèt lo cavalièr. E la pèira se dobriguèt e lo caval negre dintrèt. Darrièr el, la pèira se tornèt barrar.

Patrac... Patrac... Patrac... Encara lo caval galaupèt tot un brieu dins lo país de jos la tèrra. Aquí, pr’aquò, i se vei, que pertot beluguejan de rocalhas d’aur e s’escampan de vam de rius de viu argent.

« Dracon !... Dracon !... » Una femna cridava sus la pòrta d’un ostal pichon :

– Òu, Dracon, qué me pòrtas de bon ?...

– De carn fresca ! respondèt lo cavalièr, qu’èra lo Drac.

– È ben ! i tornèt la femna. I a de plaça dins la barrica del canton...

Lo Drac davalèt de caval, prenguèt lo sac, anèt a la botiga. Desfonsèt la barrica del canton. Dessarrèt lo laç corredor del sac. Tirèt pels pès l’enfant polit, lo butèt dins la barrica e prompte la tornèt fonsar, mas daissèt la bonda dobèrta.

Tres còps per jorn, cada jorn, la Draquessa veniá : « Enfantonèl, polidonèl, para lo caisson, pel trauc del bondon... »

Mas l’enfant polit voliá pas parar lo cais. La Draquessa, per l’amigadar, tornava dire : « Para lo caisson, fanton, que te pòrti quicòm de bon... »

[...]


'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

Los que fan viure e treslusir l'occitan

los-que-fan-viureLos que fan viure e treslusir l'occitan - Collectiu
Jos la direccion de Carmen Alén Garabato, Claire Torreilles, Marie-Jeanne Verny
Actes del Xen congrès de l'AIEO a Besièrs (12-19 juin 2011)
Lambert Lucas - 16 x 24 cm - 971 paginas
2014 - 60 èuros - ISBN : 978-2-35935-086-9

Lo libre presenta las contribucions presentadas al collòqui de l'AIEO en 2011 sus los que fan viure e treslusir l'occitan.

Enfra lei trèus...

casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.