vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.

Lo libre de 108 paginas foguèt editat per IEO Edicion en 2013. La lectura del Barracon, es pas indispensable per comprene lo roman.

Extrach

Un ser de setembre, mamà s'enanèt... e tornèt pas. Faguèri los cinc ans sens ela. La mòrt de las bèstias l'aviái vista de prèp, quand la grand tuava un lapin, un polet, quand lo cat s'èra fach espotir per una veitura a quatre passes de l'ostal. La mòrt de ma maire, la compreniái pas.

Lo temps passava, n’èri conscienta, comptavi pas los jorns ni las setmanas. Dins mon esperit, fasiái passar primièr los arguments pus favorables. Se corrissiái pas pus per òrta, se me rescondiái pas pus enlòc, s’aviái pas pus a cercar lo manjar e lo beure, èri pas pus una fugitiva. N’èri conscienta tanben qu’aquelas vacanças de Pascas s’esperlongavan anormalament, mas qué far ? M’enanar tornarmai ? Fugir quand menavi una vida normala, e mai foguèsse diferenta de la d’abans ? Per anar ont ? Al meu país ? Me tornar trapar dins la meteissa situacion ? Tornar èsser malurosa quand èri estada aculhida tant aimablament per de mond que me coneissián pas ? Aviái pas de solucion. Èri condemnada a demorar ont èri.

Extrach de la critica de Sèrgi Viaule dins Lo jornalet

Quantes n’aurà escriches de romans Sèrgi Gairal ? Sabi pas exactament que ieu legissi pas que los que pareisson en version unilingüa. Mas sabi sa produccion abondosa e es una vertadièra benediccion per la literatura nòstra. [...] Sèrgi Gairal meritariá d’èsser mai conegut, difusat e legit que çò qu’es per ara. Son escritura es a l’encòp precisa e aisida. Pòt servir als que vòlon començar a legir en occitan. Pensi aquí, plan solide, als liceans e estudiants, mas tanben a totes los que prenon de corses pels adultes. Un roman de Sèrgi Gairal es l’escasença mannada per metre lo pè a l’estriu. Per se lançar dins l’aventura de la descobèrta de la literatura occitana, i pòt pas aver melhor. E mai se me planhissi sovent, e amb rason, que n’i pas pro, que la cal desvolopar encara mai ; pasmens la literatura nòstra es encara capabla de nos reservar qualquas bonas suspresas. [...]

Sèrgi Gairal nos conta la vida gaireben coma es. Es aisit de s’identificar als personatges que met en vida. Sas narracions clauson lo vocabulari de cada jorn, sens anar quèrre lo nas darrèr l’aurelha. E subretot sens anar quèrre lo particularisme terradorenc qu’apòrta res de mai a la modernitat de la lenga. Tornarmai, aquesta coma sas autras, es una òbra que pòt participar mediaticament a l’aquisicion de la lenga. E del còp, aquí-çai, pas besonh de traduccion cara a cara coma n’i a que pensan qu’aquò seriá pedagogic. Per èsser pedagogic dins l’aprendissatge d’una lenga qual porgir a l’aprendís de tèxtes literaris clars, nets e precises. Los de Sèrgi Gairal convenon fòrça plan.

La critica tota es sul Jornalet

Tanben de legir sul meteis libre la critica de Gèli Comba [aquí]


Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.

Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ - Laurent Alibert

Jaufré Lo libre Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ. Modalitats del meravilhós e estructuras indo-europèas de Laurenç Alibert foguèt publicat en 2015 per Honoré Champion dins la colleccion « Nouvelle bibliothèque du Moyen Âge ».

L'autor presentèt lo sieu trabalh a Tolosa (conferéncia DUOC del 9 de decembre de 2015. Aquí çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.