Gérard Marty ven de publicar lo libre Del temps que lo bestium parlavan. Bilingüe occitan/francés es prefaçat per Jean-Claude Dugros. Las illustracions son de Jacques Saraben.

Lo libre recampa las cronicas en occitan que l'autor publiquèt dins la revista Lo Chalelh sus mai d’un cinquantenat de numèros.

Baptejadas Del temps que lo bestium parlavan, aquelas paginas occitanas presentava de tròces de vida de personatges, vertadièrs o imaginaris, que demora lo mai sovent – per pas dire totjorn –, sus la riba de Dordonha, la « Granda Aiga » tan polidament cantada per Loís Delluc dins son poèma Òda a la Dordonha.

Aital i se encontra d’aucèls que parlan, de personatges pintrats amb umor e una granda tendresa, e quitament una partida de cartas inspirada per Pagnol…

Lo libre de 194 paginas es estat editat a compte d'autor per Mémoires et Traditions en Périgord.


L’Enemic de la Mòrt - Eugène Le Roy

L’Enemic de la Mòrt Las edicions du Perce-Oreille basadas en Peiregòrd publiquèron en 2020 lo libre d'Eugène Leroy L'Ennemi de la Mort en version bilinga francés/occitan.

D'illustracions de Francis Pralong accompanhan aquesta nòva edicion. La traduccion es de Jean-Claude Dugros, qu'assagèt segon sos dires, de demorar pròche del parlar del parçan ont se debana l'accion.

Lo tèxt francés d'Eugène Le Roy foguèt publicat pel primièr còp en 1911 en fulheton dins La Revue de Paris.

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.