mars Es sortit en 2017 a las edicions L'aucèu Libre lo libre L'Eternitat estraviada de Joan-Ives Casanòva.

L'obratge de 144 paginas conten quatre nòvas. Los tèxtes son en occitan provençal, caduns accompanhats d'una traduccion francesa de l'autor.

Lo sieu darrièr libre L'Enfugida sortiguèt en çò de l'editor Trabucaire en 2014.

Extrach : « Assetada aicí, se chala dau bruch d’infèrn que l’auratge tirassa amb eu, non solament tròns e pericle, ulhauç, tot lo lampejament de l’aire, la brofoniá, l’aiga qu’ara comença de li banhar lei pès, li degotant dins tota l’esquina, sa plaça es aicí, au centre dau borrotlament dau mond, e se barra leis uelhs, la vei passar e tornar passar tota sa vida sens ges de regret, de pentiment, sens deguna dolor, foguèsse estada qu’un marrit sòmi, una chauchavièlha de la desvelhar la nuech, l’aire li mancant dins sei paumons, lei pòt nombrar lei jorns aürós e lei malastres, mai se’n chauta, aquò a pus ges d’importància ara que rèsta au cròs dau mond, a l’escota de la mudason que ne fa partida, son còs venent un d’aquelei còs sus lo planestèu, sa carn una d’aquelei carns ofèrtas a l’aflat dau temps, se mesclant a un brot d’èrba, ai gravetas, s’auçant tras lei cortinas de plueja per se delegar dins l’aiga, sabor de la tèrra, e sa sang dessenha la dralha d’un lòng riusselet que l’eternitat agotarà jamai. »


'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

Mistral abans 'Mirèio' - Maria-Clàudia Gastou

mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.