mars Es sortit en 2017 a las edicions L'aucèu Libre lo libre L'Eternitat estraviada de Joan-Ives Casanòva.

L'obratge de 144 paginas conten quatre nòvas. Los tèxtes son en occitan provençal, caduns accompanhats d'una traduccion francesa de l'autor.

Lo sieu darrièr libre L'Enfugida sortiguèt en çò de l'editor Trabucaire en 2014.

Extrach : « Assetada aicí, se chala dau bruch d’infèrn que l’auratge tirassa amb eu, non solament tròns e pericle, ulhauç, tot lo lampejament de l’aire, la brofoniá, l’aiga qu’ara comença de li banhar lei pès, li degotant dins tota l’esquina, sa plaça es aicí, au centre dau borrotlament dau mond, e se barra leis uelhs, la vei passar e tornar passar tota sa vida sens ges de regret, de pentiment, sens deguna dolor, foguèsse estada qu’un marrit sòmi, una chauchavièlha de la desvelhar la nuech, l’aire li mancant dins sei paumons, lei pòt nombrar lei jorns aürós e lei malastres, mai se’n chauta, aquò a pus ges d’importància ara que rèsta au cròs dau mond, a l’escota de la mudason que ne fa partida, son còs venent un d’aquelei còs sus lo planestèu, sa carn una d’aquelei carns ofèrtas a l’aflat dau temps, se mesclant a un brot d’èrba, ai gravetas, s’auçant tras lei cortinas de plueja per se delegar dins l’aiga, sabor de la tèrra, e sa sang dessenha la dralha d’un lòng riusselet que l’eternitat agotarà jamai. »


Auda - Claudi Assemat

auda-assemat Auda - Claudi Assemat - IEO Edicion
2004 - 88 pages - 10 € - ISBN : 2859103430

Lo roman conta l'istòria d'Auda. Dins un vilatjòt de la Montanha Negra balajat pel vent d’autan, coneis una enfança aürosa. Mas lèu lo malastre dintra dins l’ostal amb la mòrt de sa maire e son amor naissent e secrèt es bresat per la guèrra d’Argèria...

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.