mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

Una espelida : la jove poesia ròm en Iogueslavia

Un novèl parlar poetic acaba de crebar l’uòu en Euròpa : lo dels Rroms. La cultura orala collectiva d’aquel pòble, la sola qu’ajan aguda fins ara, balha lo jorn dins maites païses a l’encòp a una garba de creacions individualas qu'èran subre nàisser dempuèi los ainats coma Sztojka Ferencz en Ongría tre lo sègle XIX, puèi Nina Dudarova, Alexandre Hermàno, Òlga Pànkova, Vania Timofeiev (Hrustalhò de son escais), o Nikolai Satkević a Mòsca dins las annadas 30, Kārlis Rudēvičs puèi Leksa Manuś en Letonìa, fins a Dezider Banga mai recentament en Checòslovaquia, Rostás-Farkas György, Choli Daróczi József (Choli de son escais), en Ongría, sens comptar los d’Iogueslavia, que ne parlam çai-jos, ni la paura Papùśa (Bronisława Wajs per l’estat civil), estèla primadièra en Polònia, i a mai de vint ans.

Se tantes fogals independentament s’abrasan tot d’una, es qu’avèm pas aquí un fogatèl passadís, non, aquò marca que l’èime collectiu ròm es madur per passar una estapa de mai de son istòria.

Es en Iogueslavia que lo movement es lo mai riche, lo mai avançat e lo mai complèxe, çò qu’es pas estonable, puèi que l’i vesèm sostat e acaptat a l’encòp per lo nombre d’etnias del país (pas mens de 16 nacions e nacionalitats, çò qu’es plan solide un factor favorable a la vida d’una de mai ‒ al contrari dels païses culturalament monolitics qu’estofan tota votz alternativa). Ça que la aquela florison, per tant druda que siá, es desconeguda del tot dels mitans literaris en defòra de la Federacion.

Marcel Courthiade

Poeti rrom dei Balcani de Marcel Courthiade e Peyre Anghilante. Edicions Chambra d’Òc, mai de 2014, 142 paginas.


Contes de Sibòt - Ricon de Laurens

contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Las vacanças de Pascas - Sèrgi Gairal

vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.