mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

Una espelida : la jove poesia ròm en Iogueslavia

Un novèl parlar poetic acaba de crebar l’uòu en Euròpa : lo dels Rroms. La cultura orala collectiva d’aquel pòble, la sola qu’ajan aguda fins ara, balha lo jorn dins maites païses a l’encòp a una garba de creacions individualas qu'èran subre nàisser dempuèi los ainats coma Sztojka Ferencz en Ongría tre lo sègle XIX, puèi Nina Dudarova, Alexandre Hermàno, Òlga Pànkova, Vania Timofeiev (Hrustalhò de son escais), o Nikolai Satkević a Mòsca dins las annadas 30, Kārlis Rudēvičs puèi Leksa Manuś en Letonìa, fins a Dezider Banga mai recentament en Checòslovaquia, Rostás-Farkas György, Choli Daróczi József (Choli de son escais), en Ongría, sens comptar los d’Iogueslavia, que ne parlam çai-jos, ni la paura Papùśa (Bronisława Wajs per l’estat civil), estèla primadièra en Polònia, i a mai de vint ans.

Se tantes fogals independentament s’abrasan tot d’una, es qu’avèm pas aquí un fogatèl passadís, non, aquò marca que l’èime collectiu ròm es madur per passar una estapa de mai de son istòria.

Es en Iogueslavia que lo movement es lo mai riche, lo mai avançat e lo mai complèxe, çò qu’es pas estonable, puèi que l’i vesèm sostat e acaptat a l’encòp per lo nombre d’etnias del país (pas mens de 16 nacions e nacionalitats, çò qu’es plan solide un factor favorable a la vida d’una de mai ‒ al contrari dels païses culturalament monolitics qu’estofan tota votz alternativa). Ça que la aquela florison, per tant druda que siá, es desconeguda del tot dels mitans literaris en defòra de la Federacion.

Marcel Courthiade

Poeti rrom dei Balcani de Marcel Courthiade e Peyre Anghilante. Edicions Chambra d’Òc, mai de 2014, 142 paginas.


La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.

Lo tust de la lenga - Yanick Martin

lo-tust-de-la-lenga Lo tust de la lenga es un libre de Yanick Martin. Bilingüe occitan/francés sortiguèt a las Edicions MARPOC en 2015. Fa 220 paginas.

Presentacion de libre - Un testimoniatge rar, una experiéncia particulara, destorbanta. Normalament, los escambis entre un pacient e son "psi" relèvan del domèni estrictament privat e son pas per sortir de l'ambient feutrat d'un cabinet d'analisi. E pasmens dins son primièr libre, Yanick Martin pallèva una granda partida del vel.

Dins los tudèls - Recuèlh de nòvas

Febrièr de 2018, lo recuèlh Dins los tudèls, obratge collectiu que recampa las nòvas del concors litterari organizat per Lo Lector del Val, l'associacion de las Bibliotècas del Lauragués, es sortit.

Aquel obratge nos rapela que la lenga es encara viva e transmesa. Los escrivans son sovent joves, en mairala o en collègi. Conten 158 paginas. La mitat dels tèxtes son en francés, l'autra mitat en occitan.