mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

Una espelida : la jove poesia ròm en Iogueslavia

Un novèl parlar poetic acaba de crebar l’uòu en Euròpa : lo dels Rroms. La cultura orala collectiva d’aquel pòble, la sola qu’ajan aguda fins ara, balha lo jorn dins maites païses a l’encòp a una garba de creacions individualas qu'èran subre nàisser dempuèi los ainats coma Sztojka Ferencz en Ongría tre lo sègle XIX, puèi Nina Dudarova, Alexandre Hermàno, Òlga Pànkova, Vania Timofeiev (Hrustalhò de son escais), o Nikolai Satkević a Mòsca dins las annadas 30, Kārlis Rudēvičs puèi Leksa Manuś en Letonìa, fins a Dezider Banga mai recentament en Checòslovaquia, Rostás-Farkas György, Choli Daróczi József (Choli de son escais), en Ongría, sens comptar los d’Iogueslavia, que ne parlam çai-jos, ni la paura Papùśa (Bronisława Wajs per l’estat civil), estèla primadièra en Polònia, i a mai de vint ans.

Se tantes fogals independentament s’abrasan tot d’una, es qu’avèm pas aquí un fogatèl passadís, non, aquò marca que l’èime collectiu ròm es madur per passar una estapa de mai de son istòria.

Es en Iogueslavia que lo movement es lo mai riche, lo mai avançat e lo mai complèxe, çò qu’es pas estonable, puèi que l’i vesèm sostat e acaptat a l’encòp per lo nombre d’etnias del país (pas mens de 16 nacions e nacionalitats, çò qu’es plan solide un factor favorable a la vida d’una de mai ‒ al contrari dels païses culturalament monolitics qu’estofan tota votz alternativa). Ça que la aquela florison, per tant druda que siá, es desconeguda del tot dels mitans literaris en defòra de la Federacion.

Marcel Courthiade

Poeti rrom dei Balcani de Marcel Courthiade e Peyre Anghilante. Edicions Chambra d’Òc, mai de 2014, 142 paginas.


L’Enemic de la Mòrt - Eugène Le Roy

L’Enemic de la Mòrt Las edicions du Perce-Oreille basadas en Peiregòrd publiquèron en 2020 lo libre d'Eugène Leroy L'Ennemi de la Mort en version bilinga francés/occitan.

D'illustracions de Francis Pralong accompanhan aquesta nòva edicion. La traduccion es de Jean-Claude Dugros, qu'assagèt segon sos dires, de demorar pròche del parlar del parçan ont se debana l'accion.

Lo tèxt francés d'Eugène Le Roy foguèt publicat pel primièr còp en 1911 en fulheton dins La Revue de Paris.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.