mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Lo fiu de l'Uòu resumís en acclerat l'istòria de totas las espècias vivas, çò que li permet, en un meteis raconte, de traversar temps e luòcs, de viatjar dins lo temps (del sègle VIII a la guèrra de 1914) e dins l'espaci. Aital fasent, non content de nos balhar una vision sus de moments istorics e sus de sites geografics, lo conte condença l'òbra de son autor, los sieus tèmas essencials e nos en porgís aquí una traversada.

D'una escritura ironica que justifica totas las fantasiás, Lo fiu de l'Uòu se dubrís e s'acaba sul conflicte entre las religions del Libre. La primièra frasa situís la debuta de l'istòria per una tripla data, balhada segon los calendièrs ebrèu, crestian e musulman ; l'abans-dernièra pagina nos mòstra lo darrièr jusieu e lo darrièr arabi, irreconciliables fraire enemics, se massacrant l'un l'autre...

Lo fiu de l'Uòu es un conte filosofic dins la vena volteriana, un raconte de formacion amb de magnificas evocacions de l'enfança e de l'adolescéncia, d'aqueles moments d'evelh dels senses de dubertura al mond, quand l'apetís e la curiositat sont insaciablas davant las promessas de la vida. Lo tot amb – autre constanta dins l'òbra de Robèrt Lafont – una gormandisa del mot e de la frasa, salivant d'apetís de viure, dins un esbleugissament contunhós davant la natura mediterranèa, sas plantas e sas pus umilas creaturas. Lo fiu de l'Uòu es enfin l'una de las òbras las mai jubilatòrias de Robèrt Lafont e a l'encòp la mai sinistra de las apocalipsis qu'aguèsse escrichas.


Na Balfet - Sèrgi Viaule

na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.

La batalha de Muret - Joseph Anglade

batalha-de-muret La bataille de Muret de Joseph Anglade (Privat, 2002, 99 paginas).

Quatrena de cobèrta – Sèt cent ans après la batalha de Muret, siá en 1913, Joseph Anglade, professor de lenga e litteratura meridionalas a l'universitat de Tolosa, escrivèt per las edicions Privat, Une bataille de Muret, que coneguèt un grand succès mas que se tròba, dempuèi un bèl brieu, agotada.

Lo professor Cric - Sèrgi Gairal

professor-cric-gairalFebrièr de 2017, Sèrgi Gairal publica al Grelh Roergàs Lo professor Cric, un libre a l'entorn de l'aprendissatge de l'occitan. 

Lo professor Cric es un papagai qu'ensenha a sa companha, Crac, la lenga occitana.

A travèrs aquela istòria, l'obratge tòca a la question de l'aprendissatge d'una lenga e de son usatge, torna tanben sus mantuns punts de lingüistica occitana.