galtier-oiseaux-provenceUn article de la revista Lou Felibrige mars/abril de 2007. Presentam lo tèxt en grafia classica.

Leis aucèus en Provença

De l’agla fins qu’a l’estornèu, dau rossignòu a la dindoleta, de la calandra fins qu’ai galinas, vaquí un novèu libre que nos espepidona tot çò que tòca ais aucèus. Dins l’obratge descuerbèm lei còntes, lei dires popularis, lei legendas tocant leis aucèus en Provença. Es un vertadièr libre d’etnologia estent qu’au travèrs dei coneissenças que nos adús sus leis aucèus, sián assabentats dau biais de viure dei gents, de sei cresenças e de sei coneissenças.

Lo libre es dau Majorau Charles Galtier, desaparegut i a dos an d’aquò. Mai, son nebot, sénher Lucian Perret a publicat lo libre segond la volontat de son oncle que l’aviá escrich, revist e corregit just avans que de s'enanar.

Retrobam dins aquel obratge tot ensems lo saberut que fuguèt lo Mèstre d’Eigalièra, emai lo poèta, lo contaire, un òme tot pastat de son terraire, socitós de reculhir lei saupres deis ancians e de lei passar ai generacions que venon.

Lo libre es editat per La Librairie contemporaine balejada per sénher Serguier, editor qu’a dejà publicat Un vin que fai dansa li cabro de Carle Galtier peréu, emai l’Harmas de I. Delange o lou pichot tresor de Cupidoun de Pèire Paul. Un editor que dins gaire deuriá nos porgir d’autrei tresaur de nòstra cultura.

Les Oiseaux de Provence dans le savoir populaire - Charles Galtier
Editor : Librairie contemporaine - 300 paginas - 16 x 23 cm - 24 èuros


Lo Mandarin - José Maria Eça de Queirós

mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.

Còr d'Occitània - Ramon Ginolhac

mars La seccion edicion de l'IEO de Tarn publiquèt en 2018 lo libre Còr d'Occitània.

L'òbra aprestada per Ramon Ginolhac recampa divèrs tèxtes d'escrivans tarneses del sègle vint. Completa lo trabalh de Cristian Laux que publiquèt en 1980 Albigés País Occitan.

Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.