mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.

L'autor, José Maria Eça de Queirós (1845-1900), nasquèt a Póvoa de Varzim, al nòrd de Portugal. Licenciat per Coimbra, un temps avocat, se vodèt lèu al jornalisme abans d'entamenar, a 25 ans, un carrièra de diplomata.

Eretièr de las melhoras tradicions literàrias, las sap despassar per crear un estil pròpri que ne fa, segon Jorge Luis Borges, « un dels melhors escrivans de totes los tempses ». Dins son òbra, abonsosa, cal destacar Os Maias, O crime do Padre Amaro e Lo Mandarin.

Joaquim Blasco, lo traductor nasquèt dins lo Besierés. Demorèt d'annadas en Espanha d'ont viatjava sovent a Portugal. Puèi, ensenhèt l’espanhòl e lo catalan en Rosselhon.

Jamai oblidèt pas l’occitan que s'ausissiá encara per las carrièras quand èra dròlle. Ara a la retirada, demest d’autras activitats, participa al trabalh de revirada d'òbras de tria entreprés dempuèi qualques ans. Un trabalh que fa mestièr a l’edicion en lenga nòstra.

Extrach del Mandarin : « Èra benlèu mièjanuèch quand me desrevelhèri a una rumor lenta e sorda qu’envolopava lo barracament, coma un vent fòrt dins un bòsc o una ersada gròssa batent contra una peirada. Per la galariá obèrta, lo clar de luna intrava dins la cambra, un clar de luna trist, de davalada asiatica, que balhava als dragons penjats al plafon de semblanças quimericas...

« M’arborèri, nerviós ja, quand una ombra, granda e inquièta, apareguèt sul fons luminós del clar de luna... »


Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador

contes-e-racontes-olt-lafonA la prima de 2015 es sortit lo libre Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador. Presenta una causida de contes e de racontes collectats e adobats per l'abat Jean Lafon. Es editat per Tertium Edicions en edicion bilingüa occitan-francés.

Lo libre de 226 paginas es acompanhat d'un disc que recampa onze tèxtes enregistrats per l'abat. Se pòt crompar al prètz de 19,90 €.