mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.

L'autor, José Maria Eça de Queirós (1845-1900), nasquèt a Póvoa de Varzim, al nòrd de Portugal. Licenciat per Coimbra, un temps avocat, se vodèt lèu al jornalisme abans d'entamenar, a 25 ans, un carrièra de diplomata.

Eretièr de las melhoras tradicions literàrias, las sap despassar per crear un estil pròpri que ne fa, segon Jorge Luis Borges, « un dels melhors escrivans de totes los tempses ». Dins son òbra, abonsosa, cal destacar Os Maias, O crime do Padre Amaro e Lo Mandarin.

Joaquim Blasco, lo traductor nasquèt dins lo Besierés. Demorèt d'annadas en Espanha d'ont viatjava sovent a Portugal. Puèi, ensenhèt l’espanhòl e lo catalan en Rosselhon.

Jamai oblidèt pas l’occitan que s'ausissiá encara per las carrièras quand èra dròlle. Ara a la retirada, demest d’autras activitats, participa al trabalh de revirada d'òbras de tria entreprés dempuèi qualques ans. Un trabalh que fa mestièr a l’edicion en lenga nòstra.

Extrach del Mandarin : « Èra benlèu mièjanuèch quand me desrevelhèri a una rumor lenta e sorda qu’envolopava lo barracament, coma un vent fòrt dins un bòsc o una ersada gròssa batent contra una peirada. Per la galariá obèrta, lo clar de luna intrava dins la cambra, un clar de luna trist, de davalada asiatica, que balhava als dragons penjats al plafon de semblanças quimericas...

« M’arborèri, nerviós ja, quand una ombra, granda e inquièta, apareguèt sul fons luminós del clar de luna... »


Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Una sietada de reponchons - Sèrgi Gairal

Una sietada de reponchons Ven de sortir en aquesta debutat de 2022 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal : Una sietada de reponchons.

Es publicat a las edicions del Grelh Roergàs. Son prètz es de 14 èuros.

Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, o en ensalada, puèi de los saborejar a pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal.