mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.

L'autor, José Maria Eça de Queirós (1845-1900), nasquèt a Póvoa de Varzim, al nòrd de Portugal. Licenciat per Coimbra, un temps avocat, se vodèt lèu al jornalisme abans d'entamenar, a 25 ans, un carrièra de diplomata.

Eretièr de las melhoras tradicions literàrias, las sap despassar per crear un estil pròpri que ne fa, segon Jorge Luis Borges, « un dels melhors escrivans de totes los tempses ». Dins son òbra, abonsosa, cal destacar Os Maias, O crime do Padre Amaro e Lo Mandarin.

Joaquim Blasco, lo traductor nasquèt dins lo Besierés. Demorèt d'annadas en Espanha d'ont viatjava sovent a Portugal. Puèi, ensenhèt l’espanhòl e lo catalan en Rosselhon.

Jamai oblidèt pas l’occitan que s'ausissiá encara per las carrièras quand èra dròlle. Ara a la retirada, demest d’autras activitats, participa al trabalh de revirada d'òbras de tria entreprés dempuèi qualques ans. Un trabalh que fa mestièr a l’edicion en lenga nòstra.

Extrach del Mandarin : « Èra benlèu mièjanuèch quand me desrevelhèri a una rumor lenta e sorda qu’envolopava lo barracament, coma un vent fòrt dins un bòsc o una ersada gròssa batent contra una peirada. Per la galariá obèrta, lo clar de luna intrava dins la cambra, un clar de luna trist, de davalada asiatica, que balhava als dragons penjats al plafon de semblanças quimericas...

« M’arborèri, nerviós ja, quand una ombra, granda e inquièta, apareguèt sul fons luminós del clar de luna... »


L'Eternitat estraviada - Joan-Ives Casanòva

mars Es sortit en 2017 a las edicions L'aucèu Libre lo libre L'Eternitat estraviada de Joan-Ives Casanòva.

L'obratge de 144 paginas conten quatre nòvas. Los tèxtes son en occitan provençal, caduns accompanhats d'una traduccion francesa de l'autor.

Lo sieu darrièr libre L'Enfugida sortiguèt en çò de l'editor Trabucaire en 2014.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

L'òme que plantava d'arbres

jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).