mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.

L'autor, José Maria Eça de Queirós (1845-1900), nasquèt a Póvoa de Varzim, al nòrd de Portugal. Licenciat per Coimbra, un temps avocat, se vodèt lèu al jornalisme abans d'entamenar, a 25 ans, un carrièra de diplomata.

Eretièr de las melhoras tradicions literàrias, las sap despassar per crear un estil pròpri que ne fa, segon Jorge Luis Borges, « un dels melhors escrivans de totes los tempses ». Dins son òbra, abonsosa, cal destacar Os Maias, O crime do Padre Amaro e Lo Mandarin.

Joaquim Blasco, lo traductor nasquèt dins lo Besierés. Demorèt d'annadas en Espanha d'ont viatjava sovent a Portugal. Puèi, ensenhèt l’espanhòl e lo catalan en Rosselhon.

Jamai oblidèt pas l’occitan que s'ausissiá encara per las carrièras quand èra dròlle. Ara a la retirada, demest d’autras activitats, participa al trabalh de revirada d'òbras de tria entreprés dempuèi qualques ans. Un trabalh que fa mestièr a l’edicion en lenga nòstra.

Extrach del Mandarin : « Èra benlèu mièjanuèch quand me desrevelhèri a una rumor lenta e sorda qu’envolopava lo barracament, coma un vent fòrt dins un bòsc o una ersada gròssa batent contra una peirada. Per la galariá obèrta, lo clar de luna intrava dins la cambra, un clar de luna trist, de davalada asiatica, que balhava als dragons penjats al plafon de semblanças quimericas...

« M’arborèri, nerviós ja, quand una ombra, granda e inquièta, apareguèt sul fons luminós del clar de luna... »


Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.