La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.

Lo jove eròi, delinquent dotat per la corsa, ven de las classas popularas e foguèt internat dins un ostal de correccion (en anglés borstal) en seguida d’un panatòri que deneguèt tot primièr, mas que li calguèt assumir après. Lo director vòl fa del un modèl de reabilitacion e li propausa de participar a un programa que consistís a li faire ganhar lo prèmi nacional de corsa de fons. L’eròi gausís per aquò far de qualques assopliments dins sa detencion. Pòt notadament s’escapar de la preson lo matin per s'anar entraïnar sol dins lo campèstre. Coma es pas sens engenh, li fan miralhejar una carrièra professionala. Que causirà de faire ?

Alan Sillitoe (1928-2010) èra un romancièr, poèta, enssagista e dramaturg anglés, conegut per sos racontes onèstes, umoristics e acèrbes de la vida de la classa obrièra. Sillitoe serviguèt quatre ans dins la Royal Air Force e visquèt sièis ans en França e en Espanha, abans de tornar en Anglatèrra. Son primièr roman, Saturday Night and Sunday Morning, foguèt publicat en 1958, seguit d’un recuèlh de novèlas, The Loneliness of the Long-Distance Runner, que remportèt lo prèmi Hawthornden de literatura. Aquela revirada de la novèla eponima del recuèlh s’impregna del realisme social de la Granda-Bretanha obrièra de l’immediat après-guèrra.

Michel Fréjabise (traductor) es nascut a Montesquiu (82) en 1952. L’animator parla quatre lengas – l’occitan, lo francés, l’anglés e l’alemand – qu’utiliza quora una quora l’autra dins sas activitats divèrsas. Interessat per l’espòrt, s’entrèva mai que mai de rugbi, de corsas e escorregudas. Li agrada las valors esportivas, coratge, tenacitat, solidaritat, convivéncia e, que las supèra totas, lo respècte de la dignitat umana.


Sant Manuel lo Bon, martir - Miguel de Unamuno

Sant Manuel lo Bon, martir IEO-Edicion, al cors de l'estiu de 2020, publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa jol títol Sant Manuel lo Bon, martir una traduccion occitana del libre de Miguel de Unamuno : San Manuel Bueno, mártir.

Es disponible unicament en version numerica (epub). La traduccion es de Joaquim Blasco.

Les Oiseaux de Provence dans le savoir Populaire - Charles Galtier

 galtier-oiseaux-provenceUn article de la revista Lou Felibrige mars/abril de 2007. Presentam lo tèxt en grafia classica.

Leis aucèus en Provença

De l’agla fins qu’a l’estornèu, dau rossignòu a la dindoleta, de la calandra fins qu’ai galinas, vaquí un novèu libre que nos espepidona tot çò que tòca ais aucèus. Dins l’obratge descuerbèm lei còntes, lei dires popularis, lei legendas tocant leis aucèus en Provença. Es un vertadièr libre d’etnologia estent qu’au travèrs dei coneissenças que nos adús sus leis aucèus, sián assabentats dau biais de viure dei gents, de sei cresenças e de sei coneissenças.

Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.