lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

La linga li es de naissent, bona mai genta ; lo mai sovent en daus petits textes calhats 'rieba l'imatge viu, lo saubre-dire ; sèm convidats a las sasons d'una natura vesitada per lo mite ; la luna li es de segur vierja de pas d'òme, mas las vachas (que lo fagueron viure) l'i paisson maitot los pasturaus dau ciau, a la broa de la Via Lachada o Chamin de Sent Jaume.


La venjança de N'Isarn Cassanha - Sèrgi Viaule

n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...

Diccionari Occitan-Catalan

diccionari-occitan-catalanDiccionari Catalá-Occitá Occitan-Catalan - Claudi Balaguer e Patrici Pojada

Editor : Llibre de l'índex - 980 paginas - 2012 
ISBN : 84-95317-98-2

Aqueste diccionari es lo primièr a far lo pont entre aquelas doas lengas bessonas. 16 milas dintradas amb per caduna la prononciacion fonetica correspodenta.

Lo diccionari conten tanben qualques nocions de gramatica occitana.

Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.