batalha-de-muret La bataille de Muret de Joseph Anglade (Privat, 2002, 99 paginas).

Quatrena de cobèrta – Sèt cent ans après la batalha de Muret, siá en 1913, Joseph Anglade, professor de lenga e litteratura meridionalas a l'universitat de Tolosa, escrivèt per las edicions Privat, Une bataille de Muret, que coneguèt un grand succès mas que se tròba, dempuèi un bèl brieu, agotada.

Aquesta nòva edicion a l'identic, conten, coma la primièra, lo tèxt de la Cançon de la crosada consacrat a aquesta batalha, en lenga del temps, amb sa traducion modèrna.

Se sap qu'aquesta batalha es un cesura de l'istòria, non solament del Midi e de la Crosada, mas tanben d'aquela d'Aragon e de Catalonha. La mòrt del supèrbe Pèire d'Aragon que non deviá precedir que de cinc ans aquela de son vinceire Simon de Montfòrt davant Tolosa, demòra un episòdi memorable, al nivèl de l'istòria de França, d'Espanha e de la glèisa.

L'òbra de Joseph Anglade que Privat aviá estampada e editada en 1913 per lo seten centenari de la batalha es estrictament limitada a aqueste eveniment sens evocar, tròp largament, las causas ni las consequéncias que foguèron, se sap, considerablas.

Dempuèi son nombroses los qu'an escrich sus aquesta batalha, mas la concision, la frescor, la simplicitat de la relacion de l'autor a l'eveniment, fan, que lo libre s'ameritava d'èsser tornarmai editat.


Al dintre de la clòsca - Cristian Chaumont

Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Reedicion de 'La Cançon de santa Fe'

L'editor Droz reeditèt a la debuta de 2025 La Cançon de santa Fe. L'edicion del tèxt es estada preparada per Valérie Fasseur.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.