En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

E lo grand-paire canturleja son conte...

« Mon vilatge es aquí, a la cima del causse
Lo solelh de julhet calfa l'adret...
E per frontièra, i a pas que la musica
D'una lenga vièlha que se vòl pas calar. »

De qué soscas, grand paire ? es lo títol qu'a causit Amanç Batut per amassar una garba dels sovenirs de son enfança : l'ostal, l'escòla, la plaça del vilatge, lo campèstre e lo país, los personatges qu'an marcat la memòria ... Lo libre es bilingüe (occitan-francés).

S'agís pas de contes o d'istòrias (levat un conte de Nadal d'Adrian Vesinhet), tot aquí es vertadièr e autentic (los passaires de memòria son signalats) ; puslèu donc de retraches o de scènas de vida, de la vida vidanta d'autres còps. Aital es contat, qu'Amanç Batut es un contaire, lo primièr tren, lo primièr pòst de ràdio, l'aparicion del cinèma a l'escòla, l'arribada dels dorifòrs, l'inauguracion de l'areodròm del Trauc... Contadas encara d'istòrias de lops, de caça, d'orsalièr... Retraches d'un cantalés, d'un estiflaire, Polita lo Vièlh de las Dardanèlas, Firmin lo calfaire, lo Fabron...

Esmoganta l'istòria de Pèire Zacharie : « Èrem en 1990, un dimenge d'agost, a l'après-dinnar. Lo vilatge, esclafat de solelh e de sòm, semblava adormit a cent del cent. M'esquinavi a arrapar lo Pavat per anar veire lo mieu fraire e los nebots. Pas degun per carrièra amb aquela calorassa. Los quites cans se tenián a l'ombra ». E vaquí qu'un òme tranquil, del meteis temps, cèrca qualqu'un per parlar... Los dos òmes van s'aprivadar, se reconéisser, ne direm pas mai...

Dins lo prefàci Paul de Bòni presenta l'« artista occitan, escrivan, contaire, òme de teatre » que dempuèi « mai de trenta ans, canta la lenga occitana per enfestolir nòstra lenga ». Sens oblidar que « l'òme d'esperit, jamai las, aparaire de la cultura occitana, es ataben una òme de còr, totjorn prèste a vos portar ajuda ». Un òme de còr, tot es dich...

De qué soscas, grand paire ? d'Amanç Batut (2017, Lo Grelh Roergàs).


'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

Los fors et costuma de Bearn

fors-e-costumas Fors et Costumas de Bearn, edicion establida per Joan Eygun, tèxt original de 1552 (Letra d'òc, 2010, 29 èuros, 320 paginas).

Presentacion de l'editor – En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu'estón reformats peu Senhor soviran de Bearn, Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo foncionament de l'Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, los Fors et costumas de Bearn publicats a Pau en 1552 que son tanben lo prumèr libe imprimit en occitan gascon.

Na Balfet - Sèrgi Viaule

na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.