Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.

L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.

Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.

Al fial dels sègles l'autor precisa l'evolucion que coneguèron aqueles territòris dempuèi la preïstòria : cambiament politics, guèrras, invasions, vida intellectuala e movements culturals (Trobadors, Felibrige, Occitanisme), actualitat recenta...

Jean Sagnes nos balha en qualques dos cents paginas una panorama de l'istòria nòstra.

Ensenhador :

  • Capítol I - A l'origine : une langue, un territoire.
  • Capítol II - Les temps préhistoriques et antiques.
  • Capítol III - Gallo-romans, Wisigoths, Arabes et Francs (Ve-XIe siècles).
  • Capítol IV - Troubadours, cathares et croisés (XIIe-XIIIe siècles).
  • Capítol V - De nouvelles calamités aux XIVe et XVe siècles.
  • Capítol VI - Une difficile intégration dans l'ordre monarchique français (1515-1788).
  • Capítol VII - Un demi-siècle de bouleversements, de la révolution de 1789 à la révolution de 1848.
  • Capítol VIII - L'Occitanie sous le double signe du Félibrige et de l'école républicaine (1848-1940).
  • Capítol IX - Depuis 1940, profonds changements économiques et politiques.
  • Capítol X - Aujourd'hui, une nouvelle occitanité ?
  • Capítol XI - La région « Occitanie - Pyrénées-Méditerranée ».

Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes, edicion Cairn (216 paginas, novembre 2017).


Mistèri a l'estadi - Aimat Tastaire

Mistèri a l'estadi, sortit en 2013 es lo darrièr dels tres pichons romans policièrs d'Aimat Tastaire après Lo secret del Mas Grand (2007) e Ombras criminalas sus l'estivada (2010).

Los tres son estats editats pel Grelh Roergàs.

Aimat Tastaire aquí coma pels autres de sos romans s'amusa, d'accion en accion, de descobèrta en descobèrta, pèrd pas temps, aviat abança dins la naracion e lo lector es pres. Son escritura es simpla, se focaliza sul debanar de l'accion.

Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne - Florian Vernet

Dictionnaire grammatical Vernet Lo Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne de Florian Vernet es estat tornarmai editat en 2020. Es publicat per las Premsas Univesitàrias de la Mediteranèa (PULM).

Aquel libre de 430 paginas vòl respondre als besonhs d'aprendissatge d'un public novèl per lo qual l'occitan es una lenga que s'ensenha, que s'apren, amb de règlas, de foncionaments pròpris, de formas comunas. En un mot una lenga amb una gramatica.

Aquel diccionari compren de consideracion teoricas, frucha de la recèrca de las darrièras annadas e met l'accent en prioritat sus la sintaxa referenciala o de l'occitan dich « larg » ; formas comunas a quasi totes los parlars occitans, dins lo temps e dins l'espaci al delà dels particularismes locals o de las praticas reductrises.

Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.