Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.

L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.

Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.

Al fial dels sègles l'autor precisa l'evolucion que coneguèron aqueles territòris dempuèi la preïstòria : cambiament politics, guèrras, invasions, vida intellectuala e movements culturals (Trobadors, Felibrige, Occitanisme), actualitat recenta...

Jean Sagnes nos balha en qualques dos cents paginas una panorama de l'istòria nòstra.

Ensenhador :

  • Capítol I - A l'origine : une langue, un territoire.
  • Capítol II - Les temps préhistoriques et antiques.
  • Capítol III - Gallo-romans, Wisigoths, Arabes et Francs (Ve-XIe siècles).
  • Capítol IV - Troubadours, cathares et croisés (XIIe-XIIIe siècles).
  • Capítol V - De nouvelles calamités aux XIVe et XVe siècles.
  • Capítol VI - Une difficile intégration dans l'ordre monarchique français (1515-1788).
  • Capítol VII - Un demi-siècle de bouleversements, de la révolution de 1789 à la révolution de 1848.
  • Capítol VIII - L'Occitanie sous le double signe du Félibrige et de l'école républicaine (1848-1940).
  • Capítol IX - Depuis 1940, profonds changements économiques et politiques.
  • Capítol X - Aujourd'hui, une nouvelle occitanité ?
  • Capítol XI - La région « Occitanie - Pyrénées-Méditerranée ».

Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes, edicion Cairn (216 paginas, novembre 2017).


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Diccionari ortografic de l'occitan - Josiana Ubaud

dicco-ubaud Lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud  en preparacion dempuèi d'annadas ven de sortir (2011) a cò de Trabucaire.

Fruch de sièis annadas de trabalh, aqueste diccionari recampa formas centralas e variantas del lengadocian tant eiretat coma modèrne, en abordant totes los camps lexicals (scientific, literari, tecnologic, economic, etc.), per respondre a totes los publics que demandan una lenga normada e fisabla.

Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.