Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.

L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.

Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.

Al fial dels sègles l'autor precisa l'evolucion que coneguèron aqueles territòris dempuèi la preïstòria : cambiament politics, guèrras, invasions, vida intellectuala e movements culturals (Trobadors, Felibrige, Occitanisme), actualitat recenta...

Jean Sagnes nos balha en qualques dos cents paginas una panorama de l'istòria nòstra.

Ensenhador :

  • Capítol I - A l'origine : une langue, un territoire.
  • Capítol II - Les temps préhistoriques et antiques.
  • Capítol III - Gallo-romans, Wisigoths, Arabes et Francs (Ve-XIe siècles).
  • Capítol IV - Troubadours, cathares et croisés (XIIe-XIIIe siècles).
  • Capítol V - De nouvelles calamités aux XIVe et XVe siècles.
  • Capítol VI - Une difficile intégration dans l'ordre monarchique français (1515-1788).
  • Capítol VII - Un demi-siècle de bouleversements, de la révolution de 1789 à la révolution de 1848.
  • Capítol VIII - L'Occitanie sous le double signe du Félibrige et de l'école républicaine (1848-1940).
  • Capítol IX - Depuis 1940, profonds changements économiques et politiques.
  • Capítol X - Aujourd'hui, une nouvelle occitanité ?
  • Capítol XI - La région « Occitanie - Pyrénées-Méditerranée ».

Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes, edicion Cairn (216 paginas, novembre 2017).


L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.

Gramatica aranesa

gramatica-aranesaGramatica aranesa - Aitor Carrera

Editor : Pagès Editors - 288 paginas - 2007
ISBN: 978-84-9779-484-8 - [ligam]

Presentacion de l'editor : "Aquesta qu'ei era prumèra gramatica modèrna der aranés. Qu'ei ath madeish temps ua gramatica normativa e descriptiva. Qu'indique damb precision çò qu'ei corrècte e çò qu'ei incorrècte en occitan d'Aran, mès tanben es hèts de variacion mès arremercables : geografics, generacionaus o ben estilistics.

Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.